"¿Qué hacemos con los niños?"
El economista aquel les dijo que la formación era el mejor regalo para toda la vida, y ahora lo dudan

Sala Martí «Ahora de lo que se trata es de que no se hunda Europa»
un auditorio de gente inteligente, por algo son los más ricos del mundo,

Està molt bé això que els inteligents són rics, és una cosa que fins i tot els tontos i pobres poden entendre.

Crisis (7): gasto inútil
Fíjense en que Obama ha querido que su plan fuera aprobado deprisa y corriendo: "Si no se aprueba esta semana - dijo-, va a haber una catástrofe económica". No hay programa en el mundo que no pueda esperar una semana, por más que el nuevo mesías, Barack Obama, diga lo contrario.

Això és el que diu Xavier Sala Martín. I ara llegim el següent titular:

USA was 3 hrs away from Economic, Political Collapse in September 2008

ABC News: Did Climate Change Kill the Roman Empire?
Scientists have discovered extraordinarily precise data on rainfall in the Mediterranean region from 200 B.C. to 1100 A.D. which suggests that the fall of the Roman and Byzantine empires may have been partly caused by climate change.

Facebook | Xavier Sala Martin's Notes | El Plan de Boloña
Por qué la civilización china quedó tan atrasada en tan poco tiempo es uno de los rompecabezas más fascinantes de la historia. Entre las muchas teorías existentes, la más convincente es la de Geoffrey Lloyd y Nathan Sivin: los conocimientos en China estaban en manos de una clase feudal burocrática (el mandarinato) cuya misión era controlar y administrar ese gigantesco país. Los burócratas decidían a través de un complejo y durísimo sistema de exámenes, no sólo quien era apto para acceder a los conocimientos sino qué tipo de conocimientos eran aceptables. Es decir, el estado decidía qué se debía estudiar y cómo se debía estudiar. La monopolización de los conocimientos y la educación por parte del funcionariado hizo que desapareciera el pensamiento libre e independiente y el escepticismo sistemático que se requiere para que surjan las ideas y la innovación. Los científicos chinos eran circunspectos en sus opiniones y poco dados a adoptar nuevos conceptos por miedo a irritar al establishment doctrinal.

Estimats lectors, acabem de llegir perquè dues grans civilitzacions van caure. La Xina perquè no estaven d'acord amb el Sala i Martin, i l'Imperi Romà pel canvi climàtic (encara que el Sala i Martin no hi estarà d'acord).s

Bé, malgrat les bromes, és divertit llegir diferents lectures de la realitat.

Facebook | Xavier Sala Martin's Notes
Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc d’utilitzar raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els demagogs diguin “harsh reality” i es quedin tan amples quan, en realitat, tot l’article està ple de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, va i ens explica que tenim mil anys d’història i intenta defensar patèticament de l’acusació de “cacic” que es fa de Jordi Pujol. Com si fos el primo Zumosol, que surt a defensar l’honor de la noia a la que algú li ha tocat el cul a la discoteca. Amb això no vull dir que Pujol fos un cacic. Ni molt menys. El que dic es que en centrar-se en aquest punt, la Generalitat ha fet un gran ridícul i per això em sento avergonyit dels líders que tenim.

Una tercera visió sobre l'article de The Economist (les dues anteriors).

Fannie Mae and Freddie Mac
Vaya por delante que, en general, aplaudo con entusiasmo la decisión del gobierno español de no ayudar a empresas en apuros: una de las leyes básicas del sistema capitalista es que cuando las empresas hacen las cosas bien, los accionistas deben poder apropiarse de los beneficios pero, cuando van mal, son ellos y sólo ellos los responsables de cargar con las pérdidas.

Llàstima que quan els accionistes "s'apropien" dels beneficis hagin de partir-se'ls amb l'Estat. Tenint això al cap potser llavors entendríem que l'Estat es mogui un poc quan les empreses "van mal".

Ese limbo legal hizo que tanto Fannie como Freddie tuvieran incentivos a asegurar créditos por encima de sus posibilidades porque pensaban (¡o sabían!) que en caso de problemas, el gobierno les acabaría sacando del apuro.

En Sala i Martín ens explica d'uns empresaris que apostaven fort perquè sabien que si perdien el govern els pagaria els deutes. Però no s'adona que ell està aplaudint uns polítics que guanyen diners dels empresaris quan les coses van bé, però que no han de pagar res quan els empresaris perden calers.

Portion Size, Then and Now - Page 3
We Americans love to get the most bang for our buck. When confronted with a 32-ounce drink for 99 cents versus a 44-ounce drink for ten cents more, the decision is easy. You’d have to be a sucker not to go big. But our ability to get the most out of our dollar doesn’t always serve us well. Value pricing, which gets us a lot more food or drink for just a little increase in price, makes sense from an economic standpoint, but is sabotage from a health standpoint.

Això és pel pròxim economista que ho jutgi tot amb paràmetres econòmics.

Els aliments es van encarir un 28,2% a la zona euro l'any passat, l'augment més elevat en 13 anys

Des d'aquí envio un missatge a tots els constructors que puguin estar llegint aquest escrit, és un anunci: Compro solar amb o sense edifici per cultivar-hi enciams.

A part d'això, necessitaria un economista liberal que m'expliqués perquè podent comprar tomàquets d'arreu del món han pujat de preu, quan fa uns anys ell mateix ens argumentava que els aranzels i el proteccionisme eren els enemics dels ciutadans.

Agost 2005:
"¡No quiero que me toquen ni la cartera ni la bragueta!"
Una vaca europea cobra de la UE siete dólares al día, lo cual impide que los niños africanos tengan un dólar al día. Son subsidios obscenos, como el del algodón, el lino, la banana, o como los aranceles del arroz, del 100% en Corea y Japón.

Clar que l'economista liberal sempre ens pot respondre que encara no hi ha prou globalització...

19 d'Octubre 1999:
Qui Protegeix el Consumidor?
quan la tieta no té cotxe i no pot anar a comprar a la gran superfície, està condemnada a comprar al barri i, dins del barri, la petita botiga sovint gaudeix d’un monopoli local

En Sala-i-Martin em podria explicar si aquella tieta de 1999 ja no comprava a les grans superfícies, com ho faria avui, 9 anys després, quan el petroli val el doble. L'economista sempre em pot dir que el pis de la tieta també ha pujat el doble i, per tant, no ha canviat res!

7 de Febrer 2001:
La Esperanza de Africa
El movimiento que lidera ese señor se opone a la globalización porqué, según dicen, perjudica a los países pobres. Pero a Bové no le interesan para nada los países pobres. Él sólo quiere proteger las rentas de los agricultores franceses a través del chantaje político violento.

Sense tenir simpaties pel Bové, me n'alegro que algú hagi defensat les vaques europees (a mi també m'havia convençut el discurs pro-economia de mercat), però ni "l'economia de mercat", ni els economistes liberals ens ajudaran a pagar la llet ara que ha pujat. I és que tal com diu la notícia, resulta que els preus han pujat perquè a Àfrica s'han posat a menjar, i també perquè el petroli està tan car que enlloc de menjar transportem coses, tomàquets per exemple.

L'entitat bancària assenyala que les causes de l'augment dels preus són la utilització de cultius per a la producció d'agrocombustibles, la reducció de l'oferta a causa de les condicions meteorològiques adverses i la creixent demanda dels països en vies de desenvolupament per l'augment en els nivells de renda.

Senyor Sala i Martin, deixi d'enviar diners en concepte de desenvolupament, i que ens donin aliments a canvi!

John McCain admits Iraq War was over oil

Ja tenim John McCain (candidat republicà a la presidència dels USA) i Alan Greenspan (expresident de la Reserva Federal dels USA) que diuen el mateix. Haurà corregit la seva opinió el nostre economista Xavier Sala-i-Martin? O seguirà "esperant que els lectors oberts s'adonin del que la lògica econòmica indica"?

El nivel del mar Mediterráneo subirá medio metro en 50 años
El nivel del mar Mediterráneo podría aumentar hasta medio metro en los próximos 50 años. Así lo afirma un estudio científico, elaborado por el Instituto Español de Oceanografía (IEO)

Espero que el Montilla surti demà a desmentir aquesta notícia que genera "alarmisme social". Perquè si el RACC no pot està en contra dels 80km/h, els d'un institut de "oceanografia" tampoc poden parlar del mar. És evident que ells són els primers interessats en que hi hagi més mar oi? Doncs això.

Per cert, aquest tipus d'argument també es troba present amb els anti-canvi-climàtic parlant en contra dels ecologistes. Segurament ell troba més honest que un economista parli d'ecologia que no pas un mediambientalista cobrant per assessoria madieambientalista.

La Separacion de la Basura
Dado que los ciudadanos normales no separarían la basura por iniciativa propia porque el coste de hacerlo es demasiado alto y el beneficio nadie sabe dónde está, los activistas recurren al estado para que nos obligue bajo amenaza de multas y sanciones. Además, crean un cuerpo de vigilantes de bazofias para perseguir a quien utilice el contenedor equivocado, obligan a las empresas a llevar “contabilidades de residuos” y aparecen consultores (que, lógicamente, son los propios medioambientalistas) que cobran por asesorarnos sobre cómo cumplir con el reglamento.

La Separacion de la Basura
Nadie ha demostrado nunca que los costos de separación de basuras (que incluyen las molestias que sufrimos los ciudadanos y los costos de recolección de dos o tres tipos de residuos en lugar de uno) sean inferiores a los beneficios sociales asociados a algún tipo de misteriosa externalidad que nadie ha conseguido medir.

Senyor Sala i Martín: Jo separo en contenidors verds, grocs, blau i taronges i n'estic super-satisfet.

No, no n'estic satisfet perquè tingui pau interior. N'estic satisfet perquè és més pràctic tenir una bossa per paper, una altra per envasos i una altra per orgànic que tenir els ossos del pollastre, el gotet del iogurt i els sobres de les cartes del banc tot junt en una bossa ben gran.

I perquè és més pràctic? Per què la bossa gran d'escombraries l'hauria de baixar sovint. En canvi, ara, la bosseta de residus orgànics és bastant més petita, té menys aire, l'obro menys sovint i puc esperar bastant més fins que està plena i la tiro.

Suposo que aquesta informació no el satisfarà perquè no és una explicació acadèmicament econòmica. Per fer-ho ben fet hauria de parlar dels "costos de separació", "costos de recolecció multiple", comprar-los amb els "costos de recolecció simplificada" i comprarar-ho tot amb l'externalitat "beneficis socials associats". (tots els termes són paraules seves)

I ara observem com el nostre economista mediàtic salta dels xinesos i els seus condons a la separació d'escombraries:

Hace unas semanas se produjo en China una curiosa epidemia de enfermedades de transmisión sexual. Digo curiosa porque la causa no fue, como cabría esperar, el desenfreno carnal sino unas gomas de cabello. Si, si. Unas gomas que, al parecer, habían sido hechas con… (por favor no se rían): ¡condones reciclados!

Y es que el último grito en moda medioambientalista nos pide que compremos papel reutilizado, que no aceptemos bolsas de plástico en el supermercado, que no usemos botellas de plástico y, ¿cómo no?, que depositemos las basuras en diferentes containers de colores.

Jo no sé si l'últim crit en moda mediambientalista és posar-se condons al cap. Ell això no ho diu, però ho lliga amb un punt i a part seguit d'un bonic "Y es que".

Quina millor manera de començar un article en contra la separació de les escombraries que parlant d'uns xinesos que han agafat una malaltia per "reciclar" condons? Que després busques per internet i aquella gent no "reciclava" res, senzillament són uns morbosos.

Antes de que el establishment de la corrección política me condene a la pira purificadora, déjenme clarificar que no estoy sugiriendo que la gente no tenga derecho a reciclar. La gente tiene todo el derecho del mundo a practicar los rituales que crean que más rápidamente les acerque a sus dioses, sean éstos cristianos, musulmanes, hindús o medioambientalistas. Lo que es inaceptable es que alguna de estas religiones nos obligue a los infieles a participar en sus liturgias simplemente porque no creemos en ellas.

Miri senyor Sala i Martin, fins que no el vegi a la tele amb condons al cap, vostè no té cap dret a queixar-se que la religió medioambientalista l'obligui a res.

Per cert, quan ahir vaig comprar un Döner kebab al restaurant del costat de casa i li vaig dir que no volia la bossa de plàstic no sabia que estava participant d'una litúrgia de la religió mediambientalista.

Hauré d'anar més en compte perquè, així com en Sala i Martín té por que la correcció política el condemni a purificar-se, jo tinc por que ell em condemni a formar part d'una església.

Remember those 400 'Scientists' Against Global Warming?
Turns out it's a very sketchy list including a lot of economists.

Ei, nosaltres també tenim el nostre economista en contra l'escalfament global. Encara que tinc la impressió subjectiva que amb els anys s'ha fet menys anti-escalfament global:

17 Agost 2002:

Cambio Climatico, Calentamiento Global
A pesar de que no hay unanimidad entre los científicos, los defensores de la teoría del calentamiento global parecen haber convencido a la prensa y a la ciudadanía de que el problema está ahí.

17 Abril 2007:

Canvi Climatic V: Entre Unos y Otros
En el debate sobre el cambio climático hay tres tipos de actores: en un extremo está una minoría que niega la evidencia científica del calentamiento global. En el otro extremo está una gran cantidad de gente que exagera los hechos científicos demostrados, que toma las predicciones basadas en modelos poco fiables como si fueran verdades inapelables, que atemoriza a la población augurando cataclismos varios, que insulta y desacredita a los discrepantes y que, después de cada tormenta, demanda irreflexivamente la implementación del protocolo de Kyoto. Y a mitad de camino entre unos y otros existe gente que intenta analizar el problema racionalmente

Així com tenia la impressió que el Sala i Martín era negacionista de l'escalfament global causat per humans, jo m'inclino més per pensar que si que és un problema.

He mirat el vídeo que enllaça Xavier Sala i Martin que ell diu "posa en dubte el pamflet d'Al Gore". I francament, trobo molt més pamfletari el vídeo que no pas la peli d'Al Gore.

De totes maneres vull dir una cosa: la revolució francesa va passar en un pic de bonança entre la població. És a dir, es van revoltar quan estaven bé, no quan passaven gana. I en aquest cas pot passar el mateix. És a dir, mentre vivim la mar de bé anant en cotxe a tot arreu, volem canviar-ho.

I també vull dir una altra cosa: A mi m'és igual si la natura o els animals tralarí o tralarà (ok, no m'és igual, però estic posant un exemple :P), el que si que vull és anar a passejar per Collserola i banyar-me a la platja. I tan a Collserola com a la platja hi ha papereres per tot arreu, i ho dic perquè a la natura no n'hi ha de papereres. I si per qualsevol motiu desapareixen les platges, s'embruta l'aire, els boscos s'assequen, l'aigua esdevé escassa, el forat de la capa d'ozó creix i els pols es desglacen, doncs jo no estaré content. I per això, tan el vídeo d'Al Gore com l'enllaçat que t'ensenya altres gràfiques que demostren el que diuen: no m'importen.

I una última cosa: la ignorància és la base de la nostra societat. Vaig llegir que científics de l'època nazi havien 'descobert' que podien detectar jueus amb un simple analisi d'orina.

Xavier Sala i Martín: "Les distàncies entre rics i pobres estan disminuint"
4:10 "Els preus estan més o menys el mateix, aquí val 200€ i allà 200$, però clar, amb l'euro a 1,50$ vol dir que allò està al 50% de descompte."

Digueu-me tiquis-miquis, però el 50% de descompte no sé on el veu, en tot cas de 1,50 a 1,00 hi ha un 33% de descompte.

Mireu el vídeo i quedeu-vos amb la cara de satisfet que fa quan diu "50% de descompte".

No vulgueu saber en quin tan per cent disminueix la distància entre rics i pobres.

Xavier Sala-i-Martin: Localista o cosmopolita
La lógica consecuencia es que los empresarios se preocupan más por buscar el favor político que por ser creativo, innovador y productivo. Se preocupan más por controlar el entorno inmediato que por entender las fuerzas que afectan los mercados mundiales. Y así, los consejos de administración se llenan de personajes políticamente conectados que pueden conseguir favores de las administraciones y no de personas preparadas, con ideas y visión global.

Ah, així doncs ja entenem com el Piqué ha arribat a president de Vueling.

La pregunta realmente importante es: ¿qué tipo de identidad queremos para Catalunya? ¿Localista o cosmopolita?

Sort que posa la pregunta al final de l'article perquè si la posés al principi encara hi hauria algun localista que respondria: "localista!". Posant-la al final, fins i tot els localistes poden cridar: "cosmopolita!"

En Sala-i-Martin és un bon articulista. Es nota que ha estudiat econòmiques.

La frase clau és aquesta:

Los cosmopolitas triunfan porque valen y no les importa la competencia. Los localistas triunfan por sus conexiones y buscan la protección.

A veure localistes, voleu triomfar o voleu protecció? Triomfar, oi? Doncs llavors cridem tots junts amb exclamació al final: "cosmopolites!"

Xavier Sala i Martín: 'No només sóc independentista' - VilaWeb TV
El llibre 'Converses amb Xavier Sala i Martín' (Dau Edicions) de Jordi Graupera acaba d'arribar a les llibreries. En aquest vídeo l'economista dóna la seva visió sobre l'economia, la política, Déu, o el president Montilla.

El que diu al vídeo és que ell "no només és independentista CATALÀ" i que ell és "independentista de qualsevol país que vulgui la independència". Tres punts pel periodista que fabrica titulars.

I sort que m'he escoltat el vídeo perquè el titular és tan tonto que anava a posar: està molt bé que un economista s'adoni que pots ser més coses que no només independentista.

I tampoc espereu que doni cap visió sobre Déu, l'únic que diu és "ni crec en Déu ni crec en l'església".

Si volíem donar una mica de salsa al titular suggereixo: "L'economista Sala-i-Martin prefereix els missioners que els universitaris", cosa que també diu quan parla d'Àfrica.

[editat a les 14:37] A VilaWeb.com ara diu "no només sóc independentista català", però a la pàgina enllaçada segueix igual. Vull pensar que tinc influència :)

Microsoft EU Decision Protects OSS Projects From Suits
An article in Australia's IT News mentions that under its antitrust agreement with the European Union, 'Microsoft will publish an irrevocable pledge not to assert any patents it may have over the interoperability information against non-commercial open source software development projects.' Essentially, in addition to getting them to comply with the anti-trust decision, the EU has forced Microsoft to back off of its saber-rattling when it comes to EU open source projects. That protection in no way extends to US projects, of course.

I ara vegem l'opinió del nostre economista més mediàtic:

7 d'Abril 2000:
Bill Gates i el Regne del Consumidor
La pregunta important és què passarà a partir d’ara. I aquí és quan el remei pot ser pitjor que la malaltia. Per una banda, el jutge podria obligar Microsoft a vendre el seus "codis secrets". El preu de mercat d’aquests codis rondaria els 30 bilions de ptes., quantitat que cap empresa del món no podria pagar. S’hauria, doncs, d’obligar a vendre a un preu inferior al de mercat. Això seria una violació dels drets de propietat intel lectual de Microsoft amb conseqüències devastadores: si les empreses que fan I+D passessin a creure que, en qualsevol moment, el fiscal pot decidir de prendre’ls els drets de propietat intel·lectual, immediatament deixaran de fer I+D i el progrés tecnològic a tots els camps (no només l’informàtic) s’aturarà.

Creieu que la protecció europea incentivarà la tecnologia perquè Microsoft no els podrà perseguir, o creieu que s'enfonsarà perquè tothom veurà que a Europa no es protegeix la propietat intelectual?

Pagaran els usuaris americans la taxa Microsoft perquè Microsoft té mil advocats que poden provar que Linux envaeix la seva propietat intelectual? Causarà això un superprogrés tecnològic que farà que jo mateix reti honor al encara més rellevant economista Xavier Sala i Martín?

Microsoft potencia las ventas de Linux.
El ejecutivo Justin Steinman, de Novell, está seguro que la cooperación con Microsoft es la causa del fuerte incremento que han experimentado las ventas de software de la compañía.

[...]

“Prefiero no comentar si Microsoft ha recibido mayores ingresos que los que habríamos tenido sin la cooperación con Novell. Sin embargo, el acuerdo entre ambas compañías ha significado, en general, un gran avance" declaró Peter Rodriguez, director de licencias en Microsoft

Mentre la justícia europea feia la seva feina, Microsoft pactava amb els venedors de Linux per cobrar la taxa Microsoft en cada producte Linux.

Ballmer afirma que Red Hat tendrá que pagarles por su propiedad intelectual

Europa da jaque mate al modelo de Microsoft
Esta decisión supone la culminación de un largo y complejo proceso legal que comenzó en 1998 y que tiene que ver con la integración de nuevas funcionalidades dentro del sistema operativo Windows, en particular, la del reproductor multimedia Windows Media Player, así como con la interoperabilidad del sistema operativo Windows Server con los productos de otros fabricantes.

7 d'Abril 2000:
Bill Gates i el Regne del Consumidor
La pregunta important és què passarà a partir d’ara. I aquí és quan el remei pot ser pitjor que la malaltia. Per una banda, el jutge podria obligar Microsoft a vendre el seus "codis secrets". El preu de mercat d’aquests codis rondaria els 30 bilions de ptes., quantitat que cap empresa del món no podria pagar. S’hauria, doncs, d’obligar a vendre a un preu inferior al de mercat. Això seria una violació dels drets de propietat intel lectual de Microsoft amb conseqüències devastadores: si les empreses que fan I+D passessin a creure que, en qualsevol moment, el fiscal pot decidir de prendre’ls els drets de propietat intel·lectual, immediatament deixaran de fer I+D i el progrés tecnològic a tots els camps (no només l’informàtic) s’aturarà.

Era l'any 2000 (l'últim any del Segle XX) quan l'economista Xavier Sala i Martín escrivia aquestes paraules. Ja llavors li preocupava "què passarà a partir d'ara". Tots sabem que no va passar res a partir de la justícia americana. Ja veurem què passa després de la justícia europea.

Però és curiós que l'Abril del 2000 pronostiqués una aturada en el progrés tecnològic si s'obligava a Microsoft a compartir els "codis secrets", i que l'any 2007, jo (i el 90% de lectors d'aquest bloc) estiguem fent servir un sistema operatiu (Windows XP) que va sortir l'Octubre 2001. No hi veu una petita ironia senyor economista?

Per cert, la sentència judicial europea obliga a Microsoft a compartir aquests "codis secrets" que dificulten l'interoperabilitat i que Xavier Sala-i-Martín anomena I+D.

Senyor economista, em jugo el seu salari d'un any (que deu ser mil vegades el meu) que en els següents 6 anys el progrés tecnològic dels sistemes operatius serà més gran que el dels últims 6 anys.

quan Gates va voler entrar al mercat de navegadors d’internet, va decidir d’oferir el seu Microsoft Explorer gratuïtament per a arruïnar la competència. I si el jutge considera provat que això és cert, ho deu ser. Però hem de tornar a preguntar: com perjudica això els consumidors? Recordem que Netscape dominava el mercat dels navegadors d’internet i venia el seu producte a unes 7.500 ptes. Avui dia, gràcies a l’acció de Microsot, tant Netscape com Explorer són gratuïts i la competència entre les dues empreses no ha deixat de generar millores continuades.

El problema del Xavier és que no dialoga amb ell mateix, sinó hauria vist que l'anterior situació "de competència" tan bona pels usuaris, en la realitat produïa el que ell mateix pronosticava pel mercat de sistemes operatius: pàgines web compatibles amb un navegador però no amb l'altre.

La segona opció seria dividir l’empresa en tres o quatre, tal i com va passar amb la Standard Oil l’any 1911. Aquesta solució també tindria conseqüències negatives. En pocs mesos hi hauria tres o quatre sistemes operatius, i cada cop hi hauria més programes compatibles amb uns però no amb d’altres.

Com és que l'existència de diferents navegadors suposen avantatges, però diferents sistemes operatius són un inconvenient?

Bill Gates pot tenir un greu problema, però els consumidors d’arreu del món en podem tenir un de més gros si els advocats i els polítics segueixen aplicant les lleis antimonopoli del Segle XIX a les tecnologies del segle XXI.

I quins problemes podem tenir els lectors del Segle XXI si llegim articles del Segle XX?

Era el petróleo, estúpidos
"Estoy triste de que sea políticamente incorrecto reconocer lo que todo el mundo sabe: la guerra de Iraq ha sido básicamente por el petróleo". [...] Lo comenta el hombre más respetado de las finanzas de Estados Unidos, Alan Greenspan, que mañana publica sus memorias y llega a esta conclusión.

Març 2003: ¿Teorías de la conspiracion?
La verdad es que yo no creo que la guerra tenga nada que ver con el negocio del petróleo.

Ai carai, i ara què farem Xavier Sala-i-Martin? Acusi'm que no he llegit bé el seu article, per exemple. O digui'm que els economistes no serveixen per predir el futur (i clar, ara estem en el futur del 2003).

No. No mantengo ninguna esperanza de convencer a los antiamericanos viscerales. Ellos “saben” que lo único que se busca con la guerra es el petróleo y ni el raciocinio ni los datos les van a hacer ver lo contrario. Lo que sí espero es que los lectores abiertos se den cuenta de que la lógica económica indica que el objetivo norteamericano no puede ser, ni única ni principalmente, el petróleo iraquí. ¿Tan descabellado es pensar que la Casa Blanca intente prevenir futuros atentados terroristas como para que uno deba recurrir a las míticas, sobadas e infundadas teorías de la conspiración?

Mmmmm.... al 2003 en Sala-i-Martin ens volia convèncer amb "números" que el que tots vèiem sense anar a la universitat, era (després de fer-te entendre que la realitat es comprensible al 100% per "números"), la recorrent, mítica, sobada, infundada "teoria de la conspiració". Uns termes, aparentment, molt poc relacionats amb "números".

És que és boníssim: "la lógica economica indica". I qui no estigui d'acord amb la lògica econòmica (que no amb ell), llavors ell diu que aquests són uns antiamericans viscerals.

La Veritable Història del 11 de Setembre de 1714
8) El final de la guerra supuso el final de tres siglos de decadencia de Cataluña y el inicio de su resurgimiento económico. El siglo XVIII, lejos de ser un periodo de declive en Cataluña, resultó ser una etapa de particular esplendor y auge demográfico, agrícola, comercial e industrial, que más que fundamentarse en el comercio internacional, centrado en productos agrícolas, se benefició del
proteccionismo de la Corona.

Això és el que llegiran l'Onze de Setembre els de Ciutadans a l'Avinguda Josep Terradelles a la mateixa hora que José Montilla fa l'acte al Parc de la Ciutadella.

Ara cito el que diu Alfons López Tena al seu llibre (P.130):

és també una constant la referència al superàvit comercial de Catalunya amb Espanya, inferior al dèficit fiscal però bàsicament compensatori, s'ha dit una vegada i altra, pels aranzels duaners proteccionistes que protegien les mercaderies catalanes, i feien d'Espanya un mercat captiu, el principal mercat català. No té gaire interès a hores d'ara referir-se a aquesta fal·làcia malgrat la seva profunda demagògia, que oblida que els aranzels protectors eren idèntics per a tot l'Estat, i protegien doncs tots els productors de la competència exterior, no solament els catalans. Com recorda Xavier Sala-i-Martín: «Al cap i la fi, el proteccionisme espanyol protegia tant els venedors catalans com els castellans o extremenys. Com és que en aquests altres indrets no es va desenvolupar la indústria tant com a Catalunya? No deu ser que, més que el proteccionisme del govern, el que va desenvolupar la indústria catalana va ser la iniciativa i la creativitat de l'empresari català i la força del treballador català?»

Això que perdre la guerra va ser tan beneficiós per l'economia catalana ja va sortir fa uns dies.

Per cert, el sub-títol del document de Ciutadans és "Cómo se construye una gran mentira". Ara ja ho sabeu, oi?

Ciudad Real no quiere ser Madrid Sur
Al aeropuerto de Madrid Barajas le ha salido un competidor a más de 200 kilómetros de distancia. El futuro aeropuerto de Ciudad Real, el primero privado de España, se va a llamar también Madrid, concretamente Madrid Sur.

L'humor es torna realitat.