dissabte, 19 d’abril del 2008

Zapatero promociona Chacón amb vista a la seva futura successió
El president prepara la ministra del PSC per si decideix no presentar-se per a un tercer mandat

Aquesta notícia em sembla encara més imaginativa que la del Laporta fent un partit polític.

La sorpresa es va accentuar amb el nomenament de Carme Chacón --dona, 37 anys, embarassada de set mesos i defensora del catalanisme-- al capdavant de Defensa. Al marge de la seva espectacularitat, la designació de Chacón conté un objectiu de molta més envergadura: aplanar-li el camí cap a designis més elevats.

Veig que els diaris professionals també es dediquen a fer suspicàcies. En qualsevol cas jo m'inclino més per pensar que en aquesta notícia El Períodico ens ven la moto de la Chacón perquè els catalans puguin entendre com es menja la venedora de la Catalunya Optimista entaforada en un forat constitucional com és El Ejercito Español del que els catalans no en tenim gaire bon record. Un lloc on de tant en tant baixen els requeriments IQ i d'alçada i donen avantatges legals als immigrants per cobrir les places.

Diversos dirigents socialistes coincideixen a assenyalar que Zapatero està preparant Chacón "per al que sigui". L'expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra va ser més directe quan va declarar a RNE: "Zapatero ha intentat dir que per si de cas, el dia de demà, una dona catalana serà presidenta, millor que vagi donant la imatge que representa tot Espanya a través d'un ministeri com el de Defensa".

Periodistes de El Periódico: el ministeri de Defensa és una puta merda. Ningú ha pintat res en aquell ministeri.

Recordo (i no trobo l'enllaç) una altra notícia de El Períodico immediatament després del nomenament de la Chacón on raonava la importància recordant que Narcís Serra havia estat tan important en el mateix càrrec. Evidentment llavors sortíem de la dictadura i ara tot el que fan els militars és entrar i sortir de l'Afganistan i l'Iraq sense que ningú sàpiga què fan quan no es mouen.

diumenge, 6 de gener del 2008

L'agonia de l'Estatut
Si es fa cas del que ha passat amb l’Estatut valencià, els magistrats progressistes s’acolliran a les tesis de l’advocat de l’Estat, Joaquín de Fuentes Bardají, i deixaran la majoria de títols tal com estan. Ara bé, ho faran interpretant que una llei orgànica no pot obligar les Corts espanyoles a res i s’ha de limitar a fer recomanacions. Per tant, seran els grups parlamentaris els que tindran l’última paraula a l’hora de fixar com s’ha d’invertir a Catalunya per complir amb la disposició addicional tercera.

Pel que fa al bloc conservador, els seus membres no quedaran satisfets si no es retalla alguna part del text. I les que tenen més números són les que fan referència a l’organització de la justícia a Catalunya. No s’ha d’oblidar que els jutges d’aquesta tendència són membres de l’Associació Professional de la Magistratura, el sindicat més potent del sector. Això els obliga a defensar la centralització del poder i no cedir-lo a Catalunya. I, en aquesta línia, està cantat que s’oposaran a donar preferència als professionals que sàpiguen català quan optin a una plaça al Principat.

Carai, quines visions...

dissabte, 27 d’octubre del 2007

El Constitucional a merced de los partidos
Que el Tribunal Constitucional de un país no disponga de quorum porque la mayoría de sus miembros estén recusados por instancias varias, es inquietante, es un desastre, es la consecuencia de que la Justicia, en su órgano más alto, está mediatizada por el poder legislativo y ejecutivo.

A veure, aquí hem de ser molt seriosos (que diria el professor expolític Josep Piqué). El PP ja ho va dir que tot s'enfonsaria si s'aprovava l'Estatut.

És que clar, si la gent s'entesta a votar partits que no són el PP llavors que no es queixin si les seves prediccions es compleixen. Haver votat al PP i no s'hagués complert, carai!

És com un pare que li diu al fill: "nen que cauràs, nen que cauràs" i després, pam, cau. Coi, haver-li fet cas!!

Voleu uns tribunals que funcionin? Voteu al PP. Voleu una España grande y libre? Voteu al PP.

dijous, 27 de setembre del 2007

Laporta deixarà el Barça el juny del 2008 i crearà un partit polític
Confirmat per Tripartit-Watch, el confidencial líder a Catalunya

Molt bé, aquí queda per fer-ne un seguiment. Queda tan poc pel Juny 2008 que casi pronostico que no serà així, però vaja, jo no tinc "fonts".

El que sí que ens han confirmat de totes totes les nostres fonts és que Laporta voldria presentar-se a les eleccions de 2010 per arribar al sostre de la presidència de la Generalitat després d'haver dirigit la institució catalana més coneguda arréu del món: el Barça.

De la manera que ho diu no se sap si vol ser President al 2010, però ho veig una mica d'hora eh!

dimecres, 5 de setembre del 2007

Rajoy quiere reformar la Constitución para que no se «trafique con el Estado»

Ara aniré enllaçant totes les propostes del Rajoy que no podrà portar a terme. El que em preocupa ara mateix és que ZP no aconsegueixi majoria absoluta. No pels vots catalans, sinó per la resta de l'estat on si que funcionen els trens, l'electricitat, carreteres, aeroports, i un llarg etcetera que no escriuré per por que em salti la llum.

Hi ha frases que em superen:

Según explicó el jefe de la oposición, "el objetivo electoral del PP es gobernar" y, en este sentido, se mostró "convencido" de que así será

dijous, 2 d’agost del 2007

CiU pierde la presidencia de la Diputación de Girona tras 28 años de gobierno

Faré servir aquesta notícia per fer-me el visionari, del passat cap al futur.

Quan aquesta és la segona legislatura que en Mas no pot governar perquè els altres pacten, resulta que, allà on CiU ha manat sempre, avui ha deixat de manar. I ha deixat de manar avui. I jo, que no sé res dels intríngulis gironins, dic que això és la prova que CiU va perdent mica en mica, i no és que els altres partits no respectin el guanyador, com l'home del lliri es diu a si mateix, als del seu partit i a tothom qui l'escolta.

I què farà CiU i Mas quan s'adonin que sense majories absolutes ja no manen enlloc? Anar sagnant vots amb un líder tan bon noi com Artur Mas? Amb això no vull dir que CiU no faci coses positives (si que les fan), però pactar sols l'Estatut va ser error, sort que diu que ja n'han après. A veure si no es deixen menjar pel PP, i a veure si tampoc pacten amb ZP (és una serp). Si jo fos CiU, no pactaria amb ningú, d'entrada*. Per què tampoc fas res a Madrid si no pintes res a Catalunya.

CiU, no et deixis temptar pel poder i treballa per dins, com un Actimel. Necessites treballar per dins perquè no saps on vas. No pots decidir el futur a base de l'estratega del Madí.

* Ei, aquest "d'entrada" salva tota la meva reputació :) De totes maneres, continuo pensant que millor que el Mas no sigui President. (encara que he tingut algun moment de debilitat)

dilluns, 11 de juny del 2007

Maragall formalitza la renúncia a presidir el PSC

Mas invita a ERC a un frente común en el Parlament para "plantar cara" a Zapatero

Ara és un moment crític per al PSC*, o fa el que diu el Maragall de crear una representació pròpia a Madrid, o començarà a perdre punts.

Vaig llegir fa un temps (abans del primer tripartit) que el PSOE havia aconseguit involucrar-se al panorama polític català sense semblar extraterrestres com el PP. Amb la mala fama que té, avui, ZP i l'invisible Montilla, i les putades que ens fan (aeroport, trens, finançament, 3a hora castellà, seleccions catalanes, i etc), i la falta de líders catalans al PSC, ells també poden tornar a ser extraterrestres.

a Cornellà Montilla va treure 1.000 vots menys el 2006 que Maragall el 2003


* el moment crític de ZP ja ha passat, Rajoy no crec que en tingui mai i Mas es va crear el seu moment crític anant a la Moncloa d'amagat i en cotxe.

dimecres, 16 de maig del 2007

EE UU defiende a Wolfowitz pese a las presiones para que dimita

Wolfowitz implora al BM que el mantingui com a president

Deixeu-me ser visionari, això del Wolfowitz tanca una època que va començar atacant Iraq perquè jo vull, i acaba alliçonant a USA per un motiu tonto.

Sí, això de colocar la nòvia és un motiu tonto. De la mateixa manera que van empresonar Al Capone per la minúcia d'evadir impostos.

Un cop haguem humiliat a USA, el món podrà seguir endavant. I a veure si Europa fa alguna cosa més que parlar.

dimarts, 24 d’abril del 2007

L'esfondrament econòmic i social de Catalunya s'esdevindrà en un termini de cinc a deu anys
pregunta: Dóna per fet que Constitucional “destrossa” l'Estatut?
resposta: Evidentment, i ara la qüestió ja no és si el destrossarà, sinó quan ho farà. Hem arribat a un límit en què tenim menys autogovern del que teníem.

Resposta de López tena, vocal del Consejo General del Poder Judicial, nomenat per CiU. I gràcies Mas per pactar un Estatut amb menys autogovern que el que teníem. M'agrada el teu projecte de país, que dius tu.

Llegiu l'article sencer per saber quins són els tres possibles finals de la confrontació Catalunya-Espanya.

dimarts, 28 de novembre del 2006

Sevilla creu que Montilla no serà un president "fàcil" per al Govern perquè defensarà "amb dents i ungles" Catalunya

Sevilla era aquell que deia que Catalunya no estava preparada per un president charnego, oi?

Més que Ministre d'Administracions Públiques sembla Ministre d'Endivinacions Públiques.

dimecres, 18 d’octubre del 2006

Volia escriure per dir que el dilluns s'han multiplicat per 3 les visites a aquest bloc. De 15 visites diàries a 54. I és més que segur que és pel cas conegut per "Sala-i-Martin vs Montilla-i-Toni".*

Ara deixeu fer-me el visionari, la notícia "Montilla el sectari" seria un punt a destacar en el món de la informació catalana. El dia que tothom va saber què havia passat a través d'internet de la catosfera**

PD: Sí, jo com a bon català també pateixo de comptitis aguda.***

* Toni acompanyava al Montilla al dinar. Mítica serà la frase "marxem Toni" i " vull una còpia de la cinta"

** llegir entrada anterior

*** llegir **

dilluns, 11 de setembre del 2006

Rajoy propone prohibir las regularizaciones masivas
Rajoy aprovechó su primer discurso tras el verano ante la Junta Directiva Nacional de su partido para lanzar un mensaje de optimismo: "Podemos, debemos, tenemos y vamos a ganar las próximas generales. Eso es lo primero".

El meu pronòstic és que perdran vots.

dimecres, 22 de març del 2006

Ara la independència
avui em manifeste segur i convençut que d'ací a vint anys el Principat de Catalunya (i/o Euskadi) no seran una autonomia d'Espanya i prou, com ara.

dimarts, 13 de setembre del 2005

Un home que creu k: "Un oculto gobierno mundial nos acecha" i li pregunten: "¿Y de qué han hablado?" i diu "Entre otras cosas, de la fecha de la invasión de Irán: será este próximo otoño." apa, ja ho sabeu, la invasió d'Iran en qüestió de mesos, i aquí ho deixo escrit ;)