Carod-Rovira: “No canviarem cap llei que surti de l’Estatut”
“El que ha passat amb el futbol, és el que passa amb l’economia i amb els impostos. Uns quants jugadors catalans han fet possible la victòria d’Espanya. Els impostos dels catalans fan possible altres coses. És evident que Espanya difícilment posarà facilitats perquè un dia hi pugui haver una selecció catalana de futbol. També és evident que Espanya no posarà cap facilitat perquè, si democràticament, Catalunya considera que l’estat espanyol no li interessa, ens posaran tots els obstacles possibles.”

Carod veu imprescindible la crida del Rei a un pacte polític anticrisi

Això és el que se'n diu un republicà amb seny. I a més com a bon independentista es preocupa per l'estabilitat de el Estado Español. Perfecte.

Carod: "El independentismo fuera de ERC o es extraparlamentario o hace el juego a CiU"
Lamentó que los militantes de ERC más críticos dediquen sus energías "exclusivamente a criticar" al partido más que a los adversarios.

Això em recorda George Bush quan anomenava antipatriotes els que el criticaven a ell quan volia imposar les seves coses (Iraq i etc).

Recordó los casos de Joan Hortalà y Àngel Colom, que crearon nuevas formaciones para acabar militando en CDC, "opción legítima pero ya no es la de los independentistas catalanes". "Siempre que esto ha pasado, ERC se ha acabado reforzando", afirmó.

Ves insistint amb que sempre ha passat el mateix, i acabarem pensant que aquest cop és diferent.

[editat] Oh, què serà, serà?

Un metge al.lèrgic a la disciplina
venia de ser alcalde de la capital de la Cerdanya (1995-2003), on va passar de tres regidors a tenir majoria absoluta.

Josep-Lluís Carod-Rovira: "La marxa de Carretero només reportarà beneficis a Esquerra"
--¿Què en pensa de la proposta de Carretero?
--Em sembla molt respectable que l'independentisme de dretes vulgui tenir el seu referent polític.

[...]

--¿En què pot perjudicar ERC la marxa de Carretero?
--En res. Només ens reportarà beneficis. Després de la marxa de Colom, Esquerra va obtenir els millors resultats de la seva història. Ara tornarà a passar el mateix.

Carai, quanta seguretat...

Carod avisa de que el Estado puede asfixiar el autogobierno si cierra el grifo de la financiación
Hace un llamamiento a que España "asuma su diversidad cultural y lingüística", y a que "venza su miedo a la diversidad"

Es nota que vol la independència per la pedagogia que gasta.

Pujol ve a Catalunya sin seriedad ni "fuerzas" para proclamar la independencia
"Ya hemos cometido un error. Podemos preguntarnos si, al plantear el Estatuto, habíamos calculado bien todos los activos que teníamos para estar en condiciones de defenderlo tanto como hacía falta para que pudiese salir adelante. Esto no ha acabado de salir bien, y eso que sólo hablábamos de una reforma del Estatuto", ha recordado.

Doncs a mi em sembla que reformar l'Estatut és el millor que es podia fer. Clar que tot hagués anat molt millor si Artur Mas no hagués pactat ell sol l'Estatut a La Moncloa. Aquest era un actiu que no teníem. Un altre actiu que no tenim és pintar res al Tribunal Constitucional. I un altre actiu és el PSC que pinta algo en el PSOE. I va ser Zapatero que apostava per reformar l'Estatut. Això també és un actiu que teníem. El teníem llavors, ara no. Un altre actiu que teníem era Pasqual Maragall, que fa triples salts mortals de tant en tant, la Barcelona Olímpica, l'Estatut, i la regió euromediterrània (ja veurem que se'n fa), el partit europeu. El Montilla no sé si s'hauria aventurat a reformar l'Estatut.

I l'actiu que tenim ara és que hem fet tot això.

El presidente fundador de CiU ha reprochado indirectamente a ERC que siga diciendo que trabaja por la independencia de Catalunya pese a que, por ejemplo, calló y dio su aval a la ley de la dependencia, pese a que invadía competencias catalanas.

Recordo un tall de veu que a vegades posen al Minoria Absoluta, on Pujol explica que per tal de pujar una muntanya s'ha d'anar fent esses, i que si mires qui la puja "ara va cap aquí, ara va cap allà". Entenc que les seves paraules poden ajudar a entendre què fa ERC.

I també recordo les paraules del Carod que deia en una entrevista amb la Mònica Terribas que com coi havien de respondre a les ambicions catalanes (això de la independència i tal) si resulta que la gent a l'hora de la veritat no els voten. Que mirin què fan PSC i CiU. I respecte això, a l'últim 59 Segons va sortir el Puigcercós on es feia responsable d'estirar CiU i PSC cap a posicions radicals, que dirien al PP.

Carod avisa que sin financiación será muy difícil aplicar la Ley de Dependencia

El Carod ens explica que no podrem aplicar una llei de Zapatero (de dependència) perquè Zapatero no ha complert la llei (de finançament).

Encara que les dues lleis consisteixen en donar diners als dependents. I les dues lleis són seves.

Carod dilapida seis millones de euros en deportes desconocidos, colegios franceses y «casals» - Nacional_Politica - Nacional - ABC.es

Aquests de l'ABC no paren eh!

Al final ens haurem de divorciar. El motiu és que el nostre marit español ens maltracta psicologicament i ens impedeix l'autonomia econòmica. (la metafora de Catalunya = dona maltractada és de Pasqual Maragall)

Carod-Rovira destaca el paper "decisiu" de la dona en l’esport com a factor de canvi a la societat

Em sembla que vol dir que mentre les dones fan esport, els homes podem canviar la societat. D'altra forma la frase no té cap sentit.

Carod: "Catalunya está cansada de ser la fábrica de impuestos de España"
El vicepresidente de la Generalitat defiende que el país tiene necesidades sociales y objetivos de modernización para conseguir con sus ingresos

Tota una novetat sentir aquestes coses des de la Generalitat, oi Pujol?

Els d'ERC podrien deixar de barallar-se i fer un pilar de nou amb folre i manilles per arribar més amunt.

Generalitat i Govern central s'enroquen i mantenen les seves diferències sobre el finançament
El conseller Castells reitera la seva "decepció" i "preocupació" davant la proposta de l'Executiu

Solbes insisteix que les balances fiscals no poden condicionar la negociació del finançament

De tots és conegut allò que Aznar feia créixer independentistes.

Em sembla que Solbes farà "independentistes de debò". Dels que no s'arronsen amb un somriure de complicitat de Zapatero.

Independentistes de butxaca, perquè de butxaca en té tothom, com havia sentit a dir al Carod.

Acuerdo 'in extremis' entre Puigcercós y Benach para la ejecutiva con una vicesecretaría general para los partidarios de Carod

Estic segur que tot té una explicació, però jo, mirat des de fora, no entenc:

1- que després del merder de la pèrdua de vots continuada d'ERC i la sortida de Puigcercós de la Generalitat, el resultat de tot plegat sigui: "tot segueix igual".

2- que els militants d'ERC tinguessin força per anar en contra dels dirigents i aprovessin el No a l'Estatut, i en canvi ara, els votin per seguir endavant quan, a més, ara veiem com ERC ha anat perdent vots.

Puigcercós apela a la unidad para abrir una nueva etapa

Carod-Rovira ha confirmado que piensa seguir "al frente" en la actividad política y ha hecho un llamamiento a la unidad interna.

Aquest parell demanen unitat, i el Carretero no tremola en deixar-los espai (enlloc de fer pinya com ells voldrien).

Tras intervenir ante sus compañeros, Carretero, muy aplaudido por los asistentes al cónclave, ha explicado que finalmente ha decidido no someter a votación su enmienda de retorno porque el pasado sábado venció la candidatura formada por Joan Puigcercós y Joan Ridao y entendía que la militancia respaldó de esa forma la ponencia oficial.

Aquestes tres últimes cites em fan pensar que el tema ERC encara no està tancat, i ja veurem què passa.

Carod se compara con Obama al carecer del "apoyo del aparato" de su partido en unas primarias

Amb la diferència que l'aparell del partit va posar Obama d'orador en la conferència de nominació del candidat a la presidència d'USA el 2004, aquella on es presentava John Kerry.

I amb la diferència que la família Kennedy en bloc ha donat suport públicament a Obama, cosa que no havia fet mai amb cap altre candidat.

Massa diferències per creure'ns que realment tingui l'aparell del partit en contra, no?

Qui té Obama en contra és l'aparell de propaganda de la Hillary que ens volia fer creure que tothom tenia clar que l'havien d'escollir a ella.

Ara, no m'estranya que aquí l'únic que sapiguem de les primàries és que un és una dona i l'altre un negre. Llegint el que llegim.

Aprofito per recordar una altra ocasió on Carod simulava similituds amb un altre potencial president d'USA. Esperem que si finalment guanya John McCain, en Carod també li trobi similituds amb ell mateix.

Carod y Portugal
En tiempos de José Montilla, en tiempos del segundo tripartito, las recientes declaraciones del vicepresidente Josep-Lluís Carod-Rovira, apelando a Portugal como futuro garante de la independencia catalana apenas han tenido eco. Las provocaciones de Esquerra Republicana ya forman parte del paisaje. La retórica independentista ha dejado de causar grandes calambres y se está convirtiendo en un elemento costumbrista, como el 'caganer' en el pesebre. Ni siquiera la Cope, ocupada estos días en el acoso y derribo de Mariano Rajoy, le presta mucha atención.

A mi em sap greu llegir aquestes paraules, i la interpretació tan menyspreadora.

No sé perquè Enric Juliana veu com un avanç que les paraules de Carod no causin "calambres" a Madrid. Si a ell que creu en España li agrada, a mi em sembla fantàstic poder-ne parlar sense que t'associïn amb cap banda terrorista.

I dubto seriosament de la capacitat de veure-hi del senyor Enric Juliana quan no s'adona que la falta de calambres madrileñs mostra la debilitat de l'españolisme radical que ha viscut a l'ànima del PP des de temps immemorials.

Els del PP no responen al Carod perquè porten molts anys matxacant-nos españolisme i no sembla que doni resultats.

Els españols tenen un problema si veuen les declaracions d'independència com una "provocació". I els españols tenen un problema quan les declaracions d'independència de bascos i catalans *ja* formen part del paisatge.

I, per acabar, un comentari que algú ha deixat a la notícia:

Juliana tu valoracion es pura bilis. le niegas a catalunya el papel de portugal en una hipotetica confederacion iberica. el problema es que tu eres españolista de los que entienden catalunya sometida a la inercia colonial de la metropoli madrileña. carod puede hacerlo mejor o peor pero toda soberania necesita juego de alianzas internacionales. lo sabemos todos y tu tambien. pero juegas a tropedeear diga lo que diga carod en este tema de alianzas

Carod-Rovira no es presentarà a la reelecció de president d’Esquerra però en vol mantenir la preminència electoral

Què vol dir que el Carod "en" vol mantenir la preeminència electoral? Ens estan fent classes de sobreactuacions pronominals? Em sembla totalment innecessari que posin un "en" per dir "Esquerra" quan justament la parauleta està allà al costat.

A més, a mi m'ha despistat completament llegir que el Carod vol mantenir una preeminència. L'última vegada que vaig sentir que algú volia mantenir una preeminència era en circumstàncies ben diferents.

Me n'hi enteneu?

I per cert, es diu "preeminència" i no "preminència".

Ara que hi dono més voltes crec que podrien buscar un pronom per substituir "electoral" ja que abans parlen de "reelecció" i tots sabem que volen dir el mateix. Així doncs la frase quedaria:

Carod-Rovira no es presentarà a la reelecció de president d'Esquerra però vol mantenir-n'hi la preeminència

Endevino que els periodistes estan fent servir "president" i "preeminència" pel mateix concepte, així que podríem hauríem de fomentar a consciència els nostres pronoms i titular-ho:

Carod-Rovira no es presentarà a la reelecció de president d'Esquerra però vol mantenir-se-n'hi

[editat 17:54] Ara han canviat el titular de portada per:

Esquerra Independentista presenta candidatura a la direcció d'ERC el mateix dia que Carod hi renuncia per mantenir la preeminència electoral

[editat 20:06] Han canviat el titular de nou i finalment ha desaparegut la preeminència :)

EI presenta candidatura a la direcció d'ERC el dia que Carod hi renuncia

Carretero apuesta por que ERC salga del Govern si no se logra una financiación equivalente al concierto

Faré servir aquest titular per comparar Carod i Carretero. Som-hi.

La visió del Carod és que ERC sigui un partit de govern, ho veiem en aquesta entrevista recent:

Carod: “Em fa il·lusió encapçalar i dirigir una Esquerra nova i competent”

I es veu més clarament en aquesta entrevista de l'Octubre passat:

Carod: "El referèndum del 2014 no es pot fer ni contra ni sense el PSC i CiU"
s'ha de demostrar que els independentistes som bons per governar avui, sense esperar la plena sobirania. [...] La independència és un mitjà, no un fi. Un partit amb aquests objectius necessita dos requisits: majoria social democràtica i hegemonia institucional. I ERC, encara que ja és un partit mitjà, no té ni una cosa ni l'altra.

A mi m'ha agradat el camí que vol fer el Carod. Però aquesta manera de voler fer les coses no aconsegueix que les coses canviïn. I les coses són que des de la Generalitat intenta coses que després no encaixen. Com per exemple intentar fer veure que la Generalitat té "la responsabilitat política" en els trens quan són competències estatals.

Intentar fer equilibris per aconseguir el que nosaltres volem i els españols no volen és el que sempre hem fet. I amb aquests equilibris hem pagat les autopistes, per exemple.

Pensar que el referèndum 2014 no es pot fer contra el PSC ni CiU (que és veritat), el fa dir coses com:

Carod dice que la advertencia de Montilla a España es la más dura y valiente hecha por un president

Però la realitat és que els catalans no en traiem res de fer advertiments a Madrid. L'últim que va anar a Madrid a fer pedagogia va ser el Pasqual Maragall.

Un bon resum del Carod és aquest:

Carod: “Em fa il·lusió encapçalar i dirigir una Esquerra nova i competent”
Deixi’m reproduir aquí (confio que no em desmentirà) una conversa amb el president Pujol... Quan jo vaig posar-me al davant d’ERC el 96 (o jo em pensava que era al davant d’ERC), em va dir “Tu què vols fer?, i li vaig dir “Dues coses: vull fer d’ERC un partit polític de govern i vull fer el mateix que has fet tu amb CiU però en una altra direcció. Tu has anat a donar contingut nacional del centre cap a la dreta, jo vull fer el mateix del centre cap a l’esquerra”. Crec que és el millor servei patriòtic que podem fer a aquest país.

En aquest camí del Carod, entenc que no volgués dir no a l'Estatut. Però després d'això ve el Montilla pressionant, el PSOE també, i els fan fora del govern per dir que no.

I ara parlem de Carretero.

Com que m'he cansat d'escriure només diré una cosa que vaig sentir a l'entrevista amb la Mònica Terribas: Per Carretero, ERC s'hauria d'haver quedat a l'oposició voluntàriament. Ells van dir no a l'Estatut, doncs que s'espavilin els que van dir que si. I imagina't com haurien capitalitzat els catalans emprenyats amb un ERC des de l'oposició dient "ho veieu com tot és una merda? Per això vam votar que no."

I ara, per acabar: perquè Carretero és l'Obama català (l'altre dia vaig fer el ZP = Obama)

Igual que Obama, Carretero ha sortit del no-res. Explica idees que convencen. Des del principi fa pinta de tenir difícil guanyar. Té poca experiència. Les seves paraules estan dirigides a tothom, siguin a priori "dels seus" o no. Té les coses clares des del principi (Obama amb la guerra d'Iraq, Carretero amb l'Estatut i el segon tripartit). S'enfronta a la parella d'un amb èxit (Obama contra Hillary, Carretero contra Puigcercós).

Ah, i això ho escric ara perquè els militants d'ERC s'haurien de pensar el vot AVUI i no 4 dies abans del congrés. El que he dit aquí és el que pensen Carretero i Carod des de fa anys, i és millor decidir el vot pensant en què han fet i no en les promeses pre-electorals.

Zapatero no preveu un pacte amb CiU i el descarta amb ERC
José Luís Rodríguez Zapatero ha dit que no preveia cap pacte postelectoral amb CiU i que el descartava totalment amb Esquerra. Això, si més no, va dir ahir al vespre en una entrevista a La Sexta. En canvi, va manifestar que voldria entendre's parlamentàriament amb el PNB i que obria la porta a una coŀlaboració amb Esquerra Unida.

L'Avenç - Entrevista a Pasqual Maragall (Maig 2007)
El gener del 2004 es va filtrar que Carod-Rovira s’havia entrevistat, essent conseller en cap, amb ETA. Quina va ser la seva reacció?
La meva reacció va ser treure-li les competències que havia exercit malament. I hi va haver la reacció de Madrid, que va ser molt forta. El PSOE encara no governava, i possiblement no hauria arribat a governar si la reacció no hagués estat fulminant, superior a la que jo havia inicialment previst. És veritat, doncs, que va haver-hi una pressió molt forta de Madrid perquè la reacció fos més contundent, i és veritat que jo vaig accedir-hi. Però no me’n penedeixo.

Tenim que Zapatero va forçar a Maragall a fer fora el Carod-Rovira. Després va forçar a Maragall a dimitir. I ara Zapatero en té prou amb els vots "optimistes" del PSC per seguir endavant.

Espero que la democràcia li pari els peus a Zapatero igual que li va parar a Aznar. (continua)

Arenas vol el vot perquè "ni Ibarretxe ni Carod" parlin per Andalusia

Catalans, prenguem-ne nota:

Que ni Zapatero ni Rajoy parlin per Catalunya.

I després resulta que som nosaltres els separatistes.

Cartas de los lectores (I) | El Periódico de Catalunya | Opinión
Laia Boada - Carod y el idioma
La camarera no contestó, en un gesto claro de no entender el catalán. Entonces, Carod-Rovira le soltó: "Parlais vous français?", pregunta que la camarera ni entendió, ni contestó. Me dio vergüenza ajena, como barcelonés, como catalán y, sobre todo, como persona.

Damià Vernet - Zapatería monolingüe
Una dependienta joven y mal encarada le dijo que no entendía el catalán y que en aquella tienda se tenía que hablar en castellano.

Queda clar que a Catalunya tenim un problema amb les llengües.

Fixeu-vos que en el cas del Català a la sabateria l'únic que pot fer és marxar i no tornar més. I amb la cambrera immigrant, hem de ser nosaltres que la respectem. En els dos casos els culpables són els catalans i en són perquè parlen Català. Hostes vingueren que de casa ens tragueren.

Afortunadament Malauradament, sempre hi ha blocs que només veuen un costat de la moneda. I enllaço aquest altre bloc perquè em fot molt que em diguin gilipolles i després esborrin les paraules tot dient que la culpa que ell m'hagi dit gilipolles és un 50% meva.

Escolteu aquest anunci i decidiu si s'està ridiculitzant la locutora castellana o el client català.

Carod: "Árabes y latinos votarán el 2014 en el referéndum de la independencia"
Asegura que la Generalitat reconocerá el derecho a votar de todos las personas que tengan tarjeta sanitaria, independientemente de que hayan nacido en Catalunya, en Marruecos o en Ecuador.

I si cotitzo per dues feines podré votar dos cops? Això de la independència cada dia fa més bona pinta :)

Presencié una campaña electoral en Nueva York. El candidato republicano era Rudolph Giuliani. Hizo campaña en cuatro idiomas: inglés, español, italiano y chino. Ganó. Y el 11-S se convirtió en un héroe. Quizá sea el próximo presidente de Estados Unidos.

Innocent. Poc en sap de la campanya americana. I massa que passejo jo pel digg. Al final acabaré pensant que internet afecta la política, ves per on.

A mí Madrid cada vez me interesa menos. Lo que me interesa es el mundo. Lo que tiene que hacer Catalunya es salir del proteccionismo a la mundialización.

Ei!!! El Carod s'ha llegit l'article del Sala-i-Martin! ;)

Per cert, bastant zoquete l'entrevistador de La Vanguardia. Alguns diran que és espavilat perquè posa contra les cordes al Carod, però jo resumiria l'actitud amb: "aahhh, el Carod és tonto perquè porta barret!", i el Carod respon "Sí, porto barret, però no sóc tonto".