Atenció! Al PSCOE reben reforços anti-independentistes! Després d'uns dies perduts, comença la càrrega.

Debat independentista per molts anys
Però passi el que passi el 25 de novembre em temo que viurem llargs anys amb el debat independentista a sobre de la taula. Al Quebec en sumen més de 30.

Si els del PP donen de menys al Mas comparant-lo amb Ibarretxe, al PSCOE el donen de menys comprant-lo amb Quebec.

Ja que va de comparacions, són com uns comunistes després de caure el mur de Berlin.

Joan Tapia: 'Els referèdums no canvien el consens'
I flota una pregunta clau: ¿una llista Laporta-Carretero a qui perjudicaria més, a CiU o a ERC? De la resposta en depenen moltes coses.

Perjudicaria al PSC, perquè no podria tornar a manar.

I beneficiaria a Catalunya, perquè aquests anys amb el PSC han estat lamentables. Si s'han fet aquestes consultes és per la discapacitat política del PSC.

És manant el PSC a tot arreu que la política és una merda. La desafecció la crea el PSC.

Joan Tàpia, podries llegir el teu coi de diari de tant en tant:

El sobiranisme obté un insòlit ressò en la premsa internacional
Le Monde: I va insistir en la decepció dels catalans amb el tripartit i l’Executiu espanyol.

Del peix al cove al tot o res

Joan Tapia, aquest article em fa vomitar.

Aquesta vegada ha estat CiU la que, per motius gens clars, ha desatès l’interès de Catalunya i ha votat amb els que amenacen l’Estatut al TC.

Per favor, ja hi tornem a ser. Sempre amenaçant ajuntant PP i CiU.

¿Fins on ha de prevaler la tàctica política sobre els interessos del país?

Com pot anomenar interessos del país si el que fa és defensar els interessos socialistes i fer prevaldre els socialistes?

La LOFCA és necessària i ineludible per rebre el nou finançament pactat amb el Govern de Zapatero al juny.

Gràcies per fer-nos veure que la LOFCA té alguna cosa bona. Que sense LOFCA l'Estatut no val res.

Les teves paraules no valen res. Dius el mateix que Francesc-Marc Álvaro, però la conclusió és tan diferent.

Era admissible que CiU no aprovés el pacte. I fins i tot que proclamés que la LOFCA lamina l’Estatut. Però el nou finançament és un gran pas endavant i Zapatero ha acabat –li ha costat molt– complint.

Perdó??????? És admissible que CiU digui que lamina l'Estatut????? Zapatero ha acabat complint???????

Que fals que ets, que poc de fiar.

Vergonya catalanista
El diumenge 13, mentre el 41% dels votants d’Arenys de Munt creien que anaven cap a la independència i el món feliç

Joan Tàpia, què ha passat? Que has suspès matemàtiques? Eren el 96% dels votants, no el 41%. Quin error més tonto no?

L'hora de Puigcercós
Dissabte vaig dir que les dues candidatures d'ERC que avalaven el pacte d'esquerres i apostaven per la governabilitat, la de Puigcercós i la de Benach-Carod, estarien al voltant del 40% i del 30%, respectivament. I que juntes havien de tenir a prop del 70%. El veredicte és que Puigcercós es queda en el 37,2%, i Benach, en el 27,5%. Junts sumen el 64,7%, a mig camí entre el mínim confortable (60%) i el màxim raonable (70%).

I això vol dir que una embaucadora majoria de militants d'ERC volen a Montilla de President.

Oh, em podria passar hores i hores llegint El Periódico.

Sona l'alarma a Ferraz
En les tres últimes eleccions els vots del PP, al voltant dels 10 milions, gairebé no han variat: 9,71 milions el 1996; 10,3 milions el 2000, i 9,76 milions el 2004. I les conseqüències electorals han estat radicalment contràries. El 1996, amb 9,71 milions, el PP va guanyar per la mínima (38,7 a 37,6%) i va tenir una majoria de 15 diputats. El 2000 només va aconseguir 600.000 vots més però es va distanciar del PSOE en 12 punts i va treure majoria absoluta. I el 2004, amb un vot una mica superior al del 1996 i no gaire lluny del del 2000 --9,76 milions--, va perdre les eleccions per 5 punts.
La clau és la participació. El PP té sempre més de 9,5 milions de vots. Això dóna majoria absoluta enfront dels 7,9 milions del PSOE del 2000, però el fa perdre davant els 11 milions de sufragis socialistes del 2004. Els populars votaran sempre; els socialistes són capritxosos. I si hi ha abstenció, el PP pot guanyar sense augmentar els vots de fa quatre anys.

Voleu uns arguments més clars que anar a votar serveix per alguna cosa?

Després de les mil decepcions de Zapatero no puc evitar recrear-me imaginant a Gallardón dient que ZP ha estat un parèntesi en la història d'España.

¿PER QUÈ AGUANTA EL PSC? | El Periódico de Catalunya | Política
L'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha sorprès els que creien que la crisi de Rodalies enfonsaria el PSC. El CEO mesura la intenció directa de vot (la que es contesta espontàniament) i no dóna estimació de vot (la corregida amb altres dades). No és, doncs, una predicció però marca tendència. I la intenció de vot autonòmic del PSC puja del 20,2% a l'octubre al 25,4%. I en unes generals arriba al 37,3%, davant del 31% de l'octubre.

El PSC s'ha convertit amb el nou PP: D'on surt el vot ocult que ningú entén?

Per als catalans el gran problema és la vivenda, seguit de les infraestructures, la immigració i l'atur. La relació Catalunya-Espanya arriba en vuitè lloc.

El que passa és que molts catalans ens adonem que els problemes de vivenda i infraestructures i immigració són encara més problemàtics perquè enlloc d'arreglar-los nosaltres ens els arreglen des de fora, amb el típic desinterès perpetu español.

I aquí tenim el paràgraf final de l'article de Joan Tapia que després d'explicar-nos perquè el PSC és un partit super-fantàstic, es troba davant un fet paranormal: i com pot ser que CiU fos més votat que el PSC? Llegiu, llegiu:

Llavors, ¿per què CiU va guanyar tants anys i per què Mas va treure més vots que Montilla? Crec que CiU es va convertir, gràcies al magnetisme de Pujol, en el partit natural de la Generalitat. I va usar l'avantatge del poder. I l'any 2006 el PSC patia un doble trauma. L'explosió del primer tripartit i la retirada de Pasqual Maragall, el seu únic candidat que havia superat en vots CiU.

Si senyor! El PSC no va treure més vots que CiU perquè van fotre fora al Maragall i el PSC va acceptar un Estatut que anava bé als seus interessos partidistes i malament al Govern de Catalunya, que va explotar en conseqüència. Encara que aquesta visió no és la que dóna el Joan Tapia, el primer periodista amb sense crosta socialista.