Luigi ya actuaba en Santa Coloma con De Madre, recuerda el ex alcalde

Això deia fa un mes la Manuela de Madre:

“Estoy muy sorprendida y también muy entristecida, por todo esto, muy apenada, desolada, es el calificativo”
"Como socialista, como miembro desde hace muchos años de la vida pública, lo que quiero es que esto se pueda esclarecer rápidamente y continuar trabajando [...]"

Ella no sabia res i quan abans s'acabi millor.

Ara llegim la versió de El Periódico, que d'informar informa poc, és més aviat una nebulosa de desinformació:

Muñoz recorda que no era alcalde quan ‘Luigi’ va arribar a Santa Coloma

El PSC se desmarca de las críticas de Castells a la subida de impuestos anunciada por Zapatero
Manuela de Madre defiende que la subida de impuestos pretende que "los trabajadores no tengan que soportar solos esta crisis"

Així doncs la Manuela creu que si pugen els impostos la crisi també la passaran els que no són treballadors. Demagoga, això és el que ets.

De Madre afirma que el contundente discurso de Montilla forja el "espíritu del 20 de julio"

Espiritu del 20 de Julio es un bon nom per un vaixell que ens porti a Madrid.

"Los socialistas catalanes te queremos bien, te queremos mucho, pero aún queremos más a Catalunya y a sus ciudadanos, los queremos apasionadamente, nos debemos a ellos, nos debemos a sus ciudadanos, a sus problemas, a sus expectativas, a su justas demandas, a su cultura, a su lengua y a su Estatut, que vamos a defenderlo con todas nuestras fuerzas", enfatizó Montilla ayer, dirigiéndose a Zapatero.

Fets no paraules, collons!

La soledad del president
Las relaciones entre el presidente del gobierno español y Maragall estuvieron tan al límite que hasta la mujer de Maragall, Diana Garrigosa, le espetó tras un mitin pro Estatut a Zapatero: "¿Qué te ha hecho mi marido para que le trates tan mal?".

[...]

Mercader explica que la salida de Maragall no fue tan unitaria, ya que la presidenta del PSC en el Parlament, Manuela de Madre, "estuvo llorando porque escuchó eso que no quería oír de boca de Maragall", aunque el autor la acusa de "obtener, junto con Iceta, la renuncia a la reelección".

I ara llegim què deia Manuela de Madre fa un temps:

3 de Maig 2007:
Si Maragall se sintiera solo, no estaría trabajando tanto para que el PSC sea el primer partido en Catalunya y Montilla sea President. La decisión de no repetir como candidato fue de Maragall.

[...]

Diana Garrigosa tenía diferencias desde hacía tiempo con la agrupación en la que milita y después, en un momento importante, ha decidido dejar la militancia. Lo entiendo y lo respeto, pero estoy convencida de que el proyecto al cual va a dar apoyo y votará la esposa de Maragall se llama PSC. Le ha dedicado más de la mitad de su vida.

Jo considero que la Manuela de Madre ens va enganyar parlant de Diana Garrigosa i parlant de la solitud i perquè Pasqual Maragall no es va tornar a presentar.

"La gent ha d'entendre que no votem que Álvarez plegui"

Cada dia estic més emprenyat per la capacitat de Manuela de Madre de tractar a tothom d'imbècil.

El que passa és que sí que se li ha de reconèixer l’actitud, la sinceritat, pel fet d’admetre errors i venir a dir-ho sense fer teatre. Això no resol els problemes, però sí que humanitza o acosta la figura institucional del president del govern espanyol.

Pasqual Maragall diu que no paga la quota del PSC
També diu que diversos alcaldes donen suport al Partit Demòcrata que promou

I com vam aprendre amb Albert Sirera Rivera, això vol dir que mai ha estat militant de PSC, com a molt màxim, només simpatitzant.

Per cert, trobo que la notícia a VilaWeb és bastant poqueta cosa. On han fet un bon resum és a La Vanguardia:

Pasqual Maragall revela que ya no es militante del PSC
El ex president dice que Madrid debe pactar con los nacionalistas vascos y catalanes para resolver los conflictos territoriales "y que los socialistas se callen", en alusión al PSC

El también ex alcalde de Barcelona afirma que mientras él apoyaba a Zapatero como secretario general del PSOE, Montilla apostaba por Bono

Maragall ha admitido que confiar en Zapatero fue un error

Al meu entendre, el més important del que ha dit és això de "los socialistes se callen". També important és que ell va votar a Zapatero, i Montilla al Bono. I (un "i" molt important) que ara pensa que va ser un error votar-lo.

Si és militant del PSC, paga quotes o s'ha apuntat al Partit Demòcrata, està molt bé, però no és "el tema". Dic jo, vaja.

Per cert, no pararé mai de repetir les tontíssimes iluses paraules de Manuela De Madre (tontíssimes perquè ens tracta de tontos a nosaltres):

Si Maragall se sintiera solo, no estaría trabajando tanto para que el PSC sea el primer partido en Catalunya y Montilla sea President.

I, també, mirades des del present, les seves iluminadores paraules:

Maragall ha sabido adelantarse al tiempo, siempre ha podido intuir el futuro.

Suposo que amb això vol dir que en el futur els socialistes catalans s'estaran calladets.

I com que apunta en la mateixa direcció, també torno a citar a Vicent Partal:

A tot Europa, i ací és on la visió de Maragall té interès i pren valor, els partits socialistes s'han envellit ideològicament, s'han acomodat i han esdevingut un negoci públic. I allà on ha aparegut o apareix una alternativa a la seua esquerra més oberta, menys dogmàtica, menys estalinista en el control estricte del partit, l'alternativa creix ràpidament i sovint comença a deixar enrere el PS de torn.

I ara, més paraules del sorteig pro-cecs del dia d'avui:

Diana Garrigosa tenía diferencias desde hacía tiempo con la agrupación en la que milita y después, en un momento importante, ha decidido dejar la militancia. Lo entiendo y lo respeto, pero estoy convencida de que el proyecto al cual va a dar apoyo y votará la esposa de Maragall se llama PSC. Le ha dedicado más de la mitad de su vida.

Fins aquí les declaracions del 2004 de la Manuela De Madre.

I acabarem amb un tros més del que diu Maragall per barrejar-ho ben barrejat amb la superManuela:

Por otra parte, Maragall ha sugerido que, si el Tribunal Constitucional falla contra el Estatut, se tendrá que volver a empezar de nuevo puesto que lo que salga del alto tribunal no será lo que el pueblo catalán había refrendado.

Pobre Madre de Manuela, massa decepcions en un sol post.

Per cert! El més important: Igual que amb les anteriors declaracions de Maragall i igual que amb el Carod a TV1, el Montilla vol que tots els socialistes s'estiguin callats.

Pasqual Maragall afirma que Zapatero el va forçar a dimitir
'Zapatero, inquiet per la magnitud de la proposta estatutària catalana, en va pactar el retall amb els nacionalistes catalans i amb el president de la Generalitat. Però va afegir una condició: el president de la Generalitat, quan s'hagués aprovat l'estatut. hauria de dimitir'.

I ara llegim les paraules de Manuela de Madre:

La decisión de no repetir como candidato fue de Maragall.

A veure, qualsevol altre socialista també repetia la mateixa cançó eh! És l'època Montilla.

Imagina't la de menys vots que tindrien els socialistes catalans si haguéssim sabut que un socialista español havia condicionat els socialistes catalans. Quina poca fe en la unidad española. I quina poca visió de la ciutadania catalana, que fa anys i panys que ens retorcem al so de música española.

Manuela i resta de socialistes: tres punts menys per dissimular la unitat d'España. Com a catalans i com a españols. En total 6 punts. Això us passa per tenir doble personalitat.

Per cert, que aquestes declaracions de Maragall no us facin oblidar la de coses bones que ens ha promès Zapatero. 2500€ per cada fill, 300€ per llogar un pis, dentista gràtis, classes de castellà gratis, infraestructures líders mundials, baixarà els impostos, posarà catalans de ministres, aturarà el canvi climàtic, donarà el 0,7% als països pobres, canviarà alguna cosa en l'aeroport del Prat!

Catalans, sigueu sincers, renunciareu a totes aquestes promeses perquè ZP va preferir no repetir de Maragall? Preferiu a Rajoy que retalla Estatuts?* Feu-li cas al Montilla que diu que no és el mateix Zapatero que Rajoy.

* Sobretot, després de llegir aquesta pregunta no mireu a dalt de tot on Maragall diu que ZP va retallar l'Estatut.

SpainNews
De Madre diu que no s'aprovarà un estatut que vagi 'en contra del PSOE'

SpainNews
Montilla alerta que algunes iniciatives en defensa de Catalunya poden afavorir el PP

Dues frases socialistes que, al meu entendre, demostren com els socialistes posen el seu partit per sobre de Catalunya.

De Madre creu demostrat, amb l'acord sobre inversions, que la reforma de l'Estatut 'ha valgut la pena'

Sabeu per què diu això? Perquè fa 5 mesos Pasqual Maragall va dir que l'Estatut no havia valgut la pena.

I la senyora De Madre, cinc mesos més tard, encara es veu obligada a fer-nos veure als catalans que fa cinc mesos Maragall no tenia raó.

Sort que ens ha explicat perquè Maragall no tenia raó perquè m'he passat cada dia d'aquests 5 mesos pensant que si que en tenia.

Al meu entendre, De Madre va quedar ven retratada en aquesta entrada. Paraules molt maques, però de veritat, ni una.

I després de l'enllaç, De Madre, ens pots seguir convencent que el que va dir Maragall fa cinc mesos no és veritat perquè avui, Zapatero, mesos abans les eleccions, ens ha dit que complirà l'Estatut.

I, segons De Madre, que ZP ens prometi complir l'Estatut és la prova que valia la pena reformar-lo.

M'està sorprenent la mediocritat del món socialista. Saben quedar bé, sí. Però són mediocres. Pasqual Maragall i Antoni Castells són els únics que brillen entre tanta sorra.

L'entrevista de Maragall amb L'Avenç ja es pot llegir íntegrament a internet

Artur Mas tenia raó: Maragall volia canviar España, o com diu Maragall: "que Catalunya digui com havia de ser Espanya".

passar de la relació de desconfiança amable amb Espanya, de respecte però de no interferència –el “mírame y no me toques”, que era mutu–, a un altre plantejament, que vindria a ser el de dir “deixa’m que et digui com volem que siguis”. Per part d’Espanya això ja se sabia. La novetat seria que Catalunya deia la seva respecte de l’Espanya plural, i de com havia de ser Espanya.

El que no sé és què proposa Artur Mas. Hem quedat que no vol la independència. Catalunya no encaixa de cap manera dins d'Espanya, només ens prenen el pèl continuament, a ell també. Així que què vol fer amb Catalunya? Estaria bé que ho decidís abans de les pròximes eleccions autonòmiques nacionals. (ei, que ja som una nació).

L’altre [desencontre de Maragall amb Zapatero] és quan rep a Mas a la Moncloa, i surten junts a dir que han arribat a un acord sobre el que ha de dir l’Estatut. El que passa és que, amb tot això, es torna a la filosofia antiga. El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista. Tornem a allò de sempre, la conllevancia: amb Catalunya el que s'ha de fer és suportar-se. No voler convèncer mútuament, perquè això no serà mai possible. És un pas enrera respecte del federalisme.

És una pena, però llegint aquest paràgraf he tingut la sensació que s'ha tallat un camí. Catalunya i España no intentaran entendre's. Zapatero ha llegit massa què deia el PP enlloc de preocupar-se de fer política, i ha fet fora a Maragall per posar al Montilla que creu li farà cas. Evidentment Montilla defensarà a Montilla de la mateixa manera que Zapatero va defensar a Zapatero i no va defensar Maragall malgrat Maragall haver defensat Zapatero.

I això d'aquí sota em serveix per pensar que quan Diana Garrigosa es va donar de baixar del PSC ho va fer putejada de com els havien tractat. Diga-li traició de Zapatero, per exemple.

La moció de censura la vaig fer bastant en solitari –com si diguéssim, la vam acabar de fer la Diana i jo, la nit abans. Bé, vam tenir ajuda, no dic que no, però va ser una decisió bastant personal.

Tal com diu Maragall a l'entrevista, Zapatero li va demanar que "la reacció fos més contundent" en el tema Carod a Perpinyà, i ell hi "va accedir". I també diu que Zapatero li va dir que el Maragall s'enduia l'Estatut, i Zapatero "com a president del PSOE proposava un altre president de la Generalitat".

I això contrasta amb les boniques paraules de Manuela de Madre, és com si al PSC tothom visqués en un país multicolor:

299 de los 300 delegados del consejo nacional del PSC votamos a favor de Montilla, y sólo hubo un voto en blanco. ¿Vio usted a alguien de Ferraz por ahí vigilando o repartiendo papeletas? ¡Que idea más perversa de la política!

[...]

Si Maragall se sintiera solo, no estaría trabajando tanto para que el PSC sea el primer partido en Catalunya y Montilla sea President. La decisión de no repetir como candidato fue de Maragall. Probablemente muy cansado por un cúmulo de circunstancias y por un ciclo político que, como él dice, ya se ha terminado. Entendió que cambiar era arriesgado, pero todavía lo era más no cambiar. Maragall ha sabido adelantarse al tiempo, siempre ha podido intuir el futuro.

[...]

Diana Garrigosa tenía diferencias desde hacía tiempo con la agrupación en la que milita y después, en un momento importante, ha decidido dejar la militancia. Lo entiendo y lo respeto, pero estoy convencida de que el proyecto al cual va a dar apoyo y votará la esposa de Maragall se llama PSC. Le ha dedicado más de la mitad de su vida.

Que diferents es llegeixen les paraules de Manuela de Madre després de llegir les paraules de Maragall.

Honestament, no sabeu la ganes que tinc com a votant que gràcies a les possibilitats d'internet, els polítics deixin de dir mentides. Manuela i Zapatero: un zero per mentiders. Maragall: un deu per honest.

De Madre diu que no s'aprovarà un estatut que vagi 'en contra del PSOE'

I que vagi en contra del PSC?

Aquest estatut els ha d'importar ben poc a la resta d'Espanya, és un Estatut per Catalunya no per Espanya.

Dilluns al programa Àgora del canal 33, la Dolors Nadal deia que l'Estatut l'havien de poder votar tots els Espanyols. Perquè no es preocupen de les seves coses i deixen a Catalunya en pau?