diumenge, 16 de juliol de 2006

Aviación israelí bombardea por cuarto día objetivos en Líbano

Israel són els intocables. 4 dies i ningú fa res. Israel bombardeja el país veï i el primer que digui res és anti-semita. I a sobre, Israel diu que deixaran de bomberdejar quan els bombardejats deixin les armes. Increïble.

6 comments:

Trena ha dit...

Israel no són els intocables, són els que es defensen i es defensen amb tot el que tenen. Si no ho fessin no hi hauria conflicte, senzillament els països àrabs veïns a Israel l'envairíen i s'hauria acabat Israel, i amb això el conflicte.

És cert que ningú no fa res, però no es fa res en cap dels dos sentits. Tampoc ningú no fa res perquè s'acabin els atacs terroristes sobre la població israeliana.

La política exterior israelina no és d'atac, sinó de defensa. Els que van començar a bombardejar van ser els libanesos.

Mai no és fàcil saber quin dels dos bàndols d'un conficte és el que més s'equivoca. Jo crec que en aquest cas cap dels dos es pot alçar com el posseïdor de la veritat o de la justícia. Ni els uns són tant víctimes ni els altres són tant botxins.

Imagina't que en uns PPCC independents, els estats veïns (França i Espanya) bombadegessin certs estaments propers a les fronteres. Jo faria que l'exèrcit català ataqués aquests estats fins que ells deixessin les armes. El que no tinc tant clar és que la política internacional veiés bé els atacs catalans contra els altres dos estats sobirans, que la única cosa que pretendrien seria recuperar els seus territoris.

En fi, res mai no és tan senzill com podria semblar a priori. Jo tinc més tendència a decantar-me del costat israelià, però procuro no deixar-me endur pels sentiments i intento ser el més objectiva puc.

No em semblen bé els atacs israelians sobre la població civil libanesa, i els condemno, si és que la meva condemna serveix d'alguna cosa. Però tampoc em sembla bé que els israelians sempre siguin els "dolents" i menys quan els atacs libanesos també han fet morts en la població civil. És igualment condemnable.

No és qüestió de ser antisemita o prosemita. La qüestió va més enllà. Qui són les víctimes? Els civils. tots els civils, sense distinció.

En fi... em sembla que parlar tant del conflicte àrabo-israelià fa que ens pensem que en sabem i jo estic convençuda que ens falta massa informació per poder jutjar als uns i als altres.

Ja ho va dir aquell, qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra...

mai9 ha dit...

mira, quan Israel té la bomba atòmica i els altres poc més que pedres, ja saps quin dels dos portarà problemes, i kin dels dos es defensa per convicció de que s'està cometent una injusticia.

Els passos que ha de fer Israel per cominar cap a la pau són:
- començar per deixar de matar gent de Hamas, el partit escollit democràticament per Palestina. (t'imagines k els PPCC ens posessim a matar gent del PP?). És que té collons la cosa, quan hi havia Arafat no el volien reconeixer pq deien que no era un dirigient democràticament escollit i ara maten als de Hamas. Això és la prova de que el k diu Israel no és de fiar.

- reconeixer la matança que van fer el 1940 i pico.

- deixar de dividir Palestina amb un mur que no està ni en territori Israelià.

- Deixar de fer boicot econòmic retenint els impostos de Palestina.

- i mil coses més.

És un insult a la inteligència que Israel destrueixi un aeroport de l'enemic i després ofereixi la pau amb condicions, i tot per dos soldats sagrestats. No veus amb això que Israel són intocables? El que estan fent és matxacar a conciència els veïns.

I això de la pedra és molt adequat perquè Jesus pregonava l'amor universal i els jueus no. Així que els primers que han d'entendre Jesus són els mateixos jueus.

mai9 ha dit...

ah, i caure en això de "Israel són els dolents" és que ells mateixos volen per fer-se les víctimes i llavors dir que tot el k fan és per defensar-se, quan si t'ho mires sense prejudicis el que fan és, com he dit abans, matxacar els països veïns.

i Israel és un perill que tingui la bomba atòmica.

Jo el k dic és que han de deixar de comportar-se com es comporten, no es poden prendre la justíca per la seva mà i assassinar a tothom que els molesta.

O el món fa que Israel s'aturi o el món es tornarà israelià. I a Iraq s'ha actuat amb els principis que Israel fa servir. Jo no vull viure d'aquesta manera i per això, vull k algú aturi a Israel.

A mi em sembla molt bé que existeixi Israel però que deixin de matxacar els països veïns!

Trena ha dit...

A veure, em sembla que els libanesos han atacat Israel amb alguna cosa més que pedres, no sé gaire els noms de les armes, però eren cohets, no pas pedres...

Estic d'acord amb tu en que Israel té més força bèlica que els altres, però això no treu que els altres no en tinguin.

Em sembla que Israel ha de destruir el mur que ha construit, perquè certament és un insult i una barbaritat.

Això dels morts del 1940 i escaig... no sé què dir-te. D'entrada, l'estat d'Israel es va crear l'any 1948, o sigui que potser era de una mica més cap als 50, però no recordo dates, o sigui que no discutirem per això.

Reconeixer els morts sí s'ha de fer, però s'ha de fer des dels dos bàndols i, a banda de la Guerra dels sis dies (crec), les altres les han començades els estats àrabs. Em sembla que ells també han de reconèixer certes coses.

Israel mata als de Hamàs perquè ells no reconeixen Israel com a un estat sobirà. I no, no m'imagino els dels PPCC ens poséssim a matar als del PP, però no m'ho imagino perquè els catalans hem perdut l'instint dels almogàvers, crec que ells sí ho haguessin fet.

Crec que això de la primera pedra ho han d'entendre i aplicar tan els uns com els altres. Jesús era jueu encara que la religió que n'ha derivat en sigui una altra. Els jueus no han reconegut mai a Jesús com el seu messies, el que no treu que no puguin aplicar les coses que va dir o fer... però els de l'Islam també podrien aplicar-ho i tampoc són capaços de fer-ho.

El tema de la bomba atòmica és més greu del que sembla. De fet, és perillós que el tingui qui sigui, aquest poder, no només Israel, sinó tots els altres estats que en tenen.

Tampoc crec que Israel tingui el dret de fer la seva justícia, però ningú no atura tampoc als estats veïns.

Em sembla que ni els uns han d'exercir el seu "excés" de força ni els altres han de voler anihilar un país i un poble només perquè no pensen com ells.

Jo no dic que Israel sigui la víctima i que se'ls hagi de perdonar tot, però tampoc els altres no són uns sants.

Del que em queixo és del fet que ens falta molta informació, que hi ha molts morts civils israelians que el món no plora i en canvi sempre plorem les baixes dels països veïns.

mai9 ha dit...

això del k el món no plori els morts israelians també em sembla una trampa d'israel, pq així ens posem de la seva banda. Jo no estic de la banda dels països veïns, però si que sé que a Palestina es moren de gana i a Israel no.

I em sap greu que diguis els països veïns no són uns sants perquè jo no ho deia, el k dic és que per caminar cap a la pau els primers k han de canviar són Israel. Si cada vegada que sagrestin 2 soldats Israel es creu amb el dret de passar-se 4 dies bombardejant el país veí no anirem enlloc.

I això k dius dels missils, em sembla k va venir després de l'atac d'Israel, que a la vegada estaven responent pel sagrest de dos soldats. Em sembla k la causa primera són els dos soldats israelians sagrestats.

Trena ha dit...

Hummm... jo no ho dic perquè cregui que és una trampa d'Israel, sinó perquè penso que des d'quí, en general, no es plora als morts d'Israel.

Palestina és una terra erma perquè els palestins mai no s'han ocupat de fer-la créixer. Israel ha crescut i s'ha fet rica a base d'esforç. Si a Palestina es moren de gana no és, a priori, culpa d'Israel.

Jo no he dit que tu diguis que els veïns d'Israel són uns sants, però molta gent ho pensa, en comparar-los amb els "dimonis isrealians".

Certament, a mi també em sembla que la llavor d'aquest episodi és el segrest de dos soldats (i si no recordo malament la mort d'un d'ells i d'una civil israeliana), però això no treu que els libanesos no ataquessin amb míssils i no amb pedres.

En fi... jo no vull defensar a Israel perquè sí, només dic que cal intentar veure els dos costats en conflicte amb el mateix ull, i em sembla que això no ho fem prou. Potser per aquest motiu tinc tendència a decantar-me més per defensar els jueus.