diumenge, 5 de novembre de 2006

Crònica de la nit a l'Snooker
El periodista que havia seguit CiU en campanya deia: "Hem viscut en una bombolla. A cada acte que anàvem i cada racó de país que trepitjàvem semblava que Mas havia de treure majoria absoluta. Aquesta nit ha petat la bombolla." I tant. La cara d'alguns responsables de comunicació nacionalistes era un poema. ¿Estaven celebrant la vuitena victòria electoral, la segona de Mas? Ningú no ho diria.

Jo m'imagino que la bombolla es va inflar a les reunions de CiU:

- oi que el tripartit ha estat un desastre?
- sí
- oi que a la reforma de l'estatut vam saltar per sobre de tots i el protagonisme era només nostre?
- sí
- oi que hem estat 20 i tants anys amb el Pujol i seguim guanyant les eleccions?
- sí
- oi que som bons?
- sí

i etc etc.

Malgrat tot, jo només conec una persona a qui li caigui bé l'Artur Mas, la tieta de la meva mare. I li cau bé perquè un dia va parlar amb ell i va veure que és un bon noi. A la resta, a tothom li cau malament. (sí, la paraula que fan servir és 'malament')