dimarts, 11 de setembre de 2007

La Veritable Història del 11 de Setembre de 1714
8) El final de la guerra supuso el final de tres siglos de decadencia de Cataluña y el inicio de su resurgimiento económico. El siglo XVIII, lejos de ser un periodo de declive en Cataluña, resultó ser una etapa de particular esplendor y auge demográfico, agrícola, comercial e industrial, que más que fundamentarse en el comercio internacional, centrado en productos agrícolas, se benefició del
proteccionismo de la Corona.

Això és el que llegiran l'Onze de Setembre els de Ciutadans a l'Avinguda Josep Terradelles a la mateixa hora que José Montilla fa l'acte al Parc de la Ciutadella.

Ara cito el que diu Alfons López Tena al seu llibre (P.130):

és també una constant la referència al superàvit comercial de Catalunya amb Espanya, inferior al dèficit fiscal però bàsicament compensatori, s'ha dit una vegada i altra, pels aranzels duaners proteccionistes que protegien les mercaderies catalanes, i feien d'Espanya un mercat captiu, el principal mercat català. No té gaire interès a hores d'ara referir-se a aquesta fal·làcia malgrat la seva profunda demagògia, que oblida que els aranzels protectors eren idèntics per a tot l'Estat, i protegien doncs tots els productors de la competència exterior, no solament els catalans. Com recorda Xavier Sala-i-Martín: «Al cap i la fi, el proteccionisme espanyol protegia tant els venedors catalans com els castellans o extremenys. Com és que en aquests altres indrets no es va desenvolupar la indústria tant com a Catalunya? No deu ser que, més que el proteccionisme del govern, el que va desenvolupar la indústria catalana va ser la iniciativa i la creativitat de l'empresari català i la força del treballador català?»

Això que perdre la guerra va ser tan beneficiós per l'economia catalana ja va sortir fa uns dies.

Per cert, el sub-títol del document de Ciutadans és "Cómo se construye una gran mentira". Ara ja ho sabeu, oi?

0 comments: