Pilotes contra el sobiranisme
No, avui el que m’importa de debò son dues de les preguntes formulades a en Carod-Rovira sobre la situació del Barça, l’Espanyol i dels clubs catalans d’alt nivell en general, si es donés la independència.

Em fan por els polítics que es volen preocupar pels problemes reals i/o problemes dels ciutadans, no sigui que s'acabin preocupant pel futbol.

Una cosa que hauria de ser tant innocent i secundària (un mer passatemps sense més transcendència que una partida d’escacs o una peŀlícula) com el futbol n’està desplaçant altres d’indiscutiblement primaris (o si més no més importants) com la política, la cultura o la pròpia família.

Home, això està força bé. Per què hauria de ser un mer passatemps? Què és un passatemps? Seria el futbol interessant si només fos un passatemps?

La naturalesa humana fa que tinguem ganes de matar-nos, sovint amb sense motius. Per això la religió està força bé. Diu: No Mataràs (casi totes les religions ho diuen). I què fem per passar el temps que passaríem matant-nos? Què tal si ens matem de forma ordenada? Estàs mort si aconsegueixo posar una pilota a tal lloc. Si en tant temps faig més gols que tu, llavors tu quedes eliminat, que és com si t'haguessis mort però més civilitzadament, i molt millor per mi perquè et podré eliminar moltes vegades en el futur. Mai hagués dit que un substitut de matar-nos podria ser tan divertit. I això que quan mates algú et pots quedar amb les seves coses i amb el futbol només si elimines a molta gent et donen un premi que, siguem sincers, és ben poca cosa comparat amb si els haguessis matat de veritat.