La Plataforma pel Dret a Decidir fa una crida a mobilitzar-se l'1 de desembre contra el caos ferroviari

Sí senyor! Els catalans reclamem el dret a decidir per nosaltres mateixos si arribem tard a la feina. Ens sentim oprimits quan un español decideix quins dies arribem tard. Quina injustíciaaaaa!!!

Així ho han anunciat avui els portaveus Mònica Sabata i Gerard Fernández, en una conferència de premsa. Allà han expressat que cal fer la manifestació per dignitat nacional.

Els catalans som fàcils d'acontentar, quatre fotos cremades, un parell de manifestacions que dignifiquin el seu jo interior, i ja els tenim callats quatre anys més pagant impostos, esperant a veure si a les pròximes eleccions hi ha una bona conjuntura astral i podem aprovar una moció per demanar qualsevol cosa que no es farà perquè no pintem res.

En canvi, una de les entitats que s'ha mostrat més crítica amb la situació de la rodalia, l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), ha decidit de desvincular-se de la manifestació de la Plataforma pel Dret de Decidir. En declaracions fetes a VilaWeb, el president de la PTP, Ricard Riol, ha dit que la convocatòria estava massa polititzada i que no feia autocrítica, en el sentit que des de Catalunya no s'ha reclamat a Madrid que es millori i s'adeqüi el servei de rodalia i de trens de mitjana i de llarga distància amb la mateixa contundència amb què s'ha demanat l'arribada del TGV a Barcelona.

Aix, és que sempre fem coses malament. Algú té la còpia de l'informe on vam demanar al Gobierno Español que ens milloressin els trens de Rodalies amb sense perjudici dels de mitja i llarga distància mentre estaven en aquell moment pendents del tren d'alta velocitat? L'hem de trobar perquè així demostrarem al President de la PTP que, potser no fem les coses tan bé com les hauríem de fer (nosaltres, els catalans), però que si que havíem demanat tot de coses que els españols no van fer.

Home tu!! És que hem de fer autocrítica!!! CARAI! Tan queixar-nos dels trens españols... Hem de fer autocrítica! On són els trens catalans? Ah, ah! Ho veieu! Menys manifestacions i més autocrítica.

De totes maneres és una pena que l'autodefinida ONG PTP hagi decidit desvincular-se per motius polítics i identitaris (això de l'autocrítica és un motiu identitari). I és que ser pur immaculat com una rosa virginal vermella com una patena, no és fàcil. És una constant lluita envers els enemics com el RACC que volen segrestar els objectius nobles, justos i solidaris per aconseguir finalment un Transport Públic com ens mereixem, perquè ells només persegueixen interessos privats, sectaris i capitalistes en contra de les classes populars que agafen el cotxe cada matí.