Article de Juan-José López Burniol: 'Només mitja Catalunya'
Em reafirmo en el que vaig intuir: va ser una manifestació de mitja Catalunya, la manifestació de la que alguns anomenen "la bona gent", que, més enllà de la seva justa irritació puntual, està trista --d'una manera difusa-- de la mateixa manera i per raons semblants per les quals està trista França, país al qual Catalunya s'assembla més que a Espanya: 1) veu trontollar la seva identitat a causa de la immigració i de l'emergència d'un món globalitzat en què s'erosiona la seva personalitat; 2) i, malgrat que segueix creixent, la seva antiga preeminència econòmica disminueix respecte al seu entorn. Els altres catalans --antics immigrants i part dels seus descendents--, tot i compartir la indignació pel tracte injust, passen de la litúrgia i dels banys de masses nacionalistes.

Així doncs la manifestació es va fer perquè trontolla la identitat catalana i perquè la nostra economia perd preeminència.

Jo no ho acabo d'entendre. És veritat que hi ha immigració, però també n'hi ha hagut sempre. I això que l'economia catalana va malament segueix creixent però disminueix la preeminència respecte l'entorn (que complicat parlen els notaris), doncs tampoc ho veig clar.

I a més, l'economia pot anar com diu que va i la identitat catalana es pot erosionar, i que no hi hagi cap manifestació.

Economia menys preeminent + identitat erosionada = bany de masses nacionalistes?

No ho veig clar.