Trampa y bochorno · ELPAÍS.com
El oportunismo de los dirigentes de estos partidos se dobló de insensibilidad. Ni siquiera se les ocurrió incorporar a su evento la menor condena ni referencia a la tragedia de ese día, el asesinato cometido en Francia por ETA. Prefirieron ensimismarse en banderas románticas, cánticos exaltados y gritos de halago, que penetrar en la dura realidad.

Els catalans som mala gent. Així de clar. Acaben de matar un guàrdia civil a França i no som capaços de canviar el lema de la manifestació.

Per favor, aprenguem dels españols:

13 de Març del 2004. Aquell dia (com tots sabem) hi havia convocada una manifestació a favor de la Constitución Española, però resulta que dos dies abans (el famós 11-M), uns autors intelectuals van tirar unes bombes en uns trens. Què van fer els de la manifestació? Sensiblement van canviar el lema, si senyors:

Millones de personas se manifiestan contra el terrorismo
El lema de la manifestación figuraba en la pancarta de la cabecera: 'Con las víctimas, con la Constitución, por la derrota del terrorismo'.

Com veieu, els españols si que són un exemple de sensibilitat i noblesa. Van cedir el protagonisme a les víctimes, relegant a un segon lloc la Constitució. És un acte tal d'heroisme que crec que aquest gest l'haurien d'ensenyar a l'assignatura d'Educació per la Ciutadania.

Que tothom sàpiga que es va canviar el lema de la manifestació de després dels atemptats de l'11-M per donar més importància a les víctimes que a la Constitució.

Podria passar-me hores escrivint alabances sobre aquest lema. Això si que engrandeix l'orgull español i no la selección española.

Però deixeu-me que segueixi amb l'editorial de El País:

en los años en que la autonomía madrileña de Alberto Ruiz-Gallardón construyó 101 kilómetros de metro, Pujol contabilizó 10, algo que perjudica al transporte de miles de pasajeros y que contribuye a la saturación de las Cercanías de Renfe, la coartada de la convocatoria.

Sapiguem els catalans que els 101km de metro de Madrid s'han pagat amb els diners de todos los españoles perquè és a Madrid on paguen els impostos les empreses amb seu a Madrid però que operen a tot l'Estat.

També digne de menció és aquesta idea que si el Pujol hagués fet més metros, els trens de Rodalies QUE HAN DE PAGAR ELS FOTUTS ESPAÑOLS funcionarien.

Catalans, tot apunta en una sola direcció (fins i tot l'editorial españolista de El País): si volem alguna cosa l'haurem de pagar nosaltres. I jo proposo que ho paguem amb els nostres impostos enlloc de pagar-ho amb els nostres peatges.