dimecres, 23 de gener del 2008

Sindicats contra mestres
Resulta una cruel paradoja que un sistema escolar que debería ser ejemplo de la máxima racionalidad y reflexión crítica viva tan atrapado en prejuicios ideológicos que le impiden comprender la sociedad a la que debe servir.

Llegint aquest article he entès perfectament perquè "està tot fatal", i a més a més, m'he avorrit una estona per la forma d'escriure recargolada, plena de paraules contundents fent voltes i voltes sense saber on anirem a parar.

En la frase citada diu "cruel paradoja", "máxima racionalidad", "reflexión critica", "atrapado", "prejuicios ideológicos", "impiden".

Si enlloc de dir "cruel paradoja" digués "no s'entén", enlloc de "máxima racionalidad" digués "que s'entengui", i enlloc de "reflexión critica" digués "que es pensi", la seva frase no tindria cap sentit. Però fas servir paraules contundents i ja sembla que hagis dit alguna cosa.

Només llegir aquesta primera frase ja m'he posat les mans al cap. Certament a l'article diu coses correctes, però l'he llegit tan ràpid com he pogut per evitar contaminar-me d'aquesta prosa excessivament afectada.

Un altre inici de paràgraf amb paraules contundents i floritures afectades:

El reciente informe McKinsey, Cómo los mejores sistemas escolares del mundo han conseguido llegar arriba,prueba que los tres pilares fundamentales para conseguir una buena escuela son la calidad de sus maestros, su posterior desarrollo profesional y la capacidad del sistema para detectar de manera precoz a los alumnos con dificultades y atenderlos desde el primer momento. Pero el análisis racional y científico del informe McKinsey parte de la observación crítica de la realidad y no de los prejuicios desde los que por aquí juzgamos

Oh!! En Salvador Cardús té "un informe" que parla de "los mejores sistemas escolares" "del mundo" (!) que "prova" que "els tres pilars fonamentals" són tals, i això és un "anàlisi racional i científic" "de la realitat"!!!!! Oh Senyor Déu meu, estic a punt de morir sota un allau de paraules amb sense signficat.

Però deixeu-me tornar a la primera frase: Què passaria si li digués al Salvador Cardús que els seus "prejudicios ideológicos" són que el sistema escolar ha de ser "ejemplo de la máxima racionalidad y reflexión crítica"? Segurament l'agafaria a contrapeu i només sabria dir que jo faig jocs de paraules i que ell està parlant seriosament. El problema és que jo també estic parlant seriosament i ell no sap superar la reordenació de les seves pròpies paraules.

Sí, afirmo que la màxima racionalitat no es mereix tan respecte. I a més, ho faig sense citar les meves fonts, cosa que el Salvador Cardús no faria mai. Sí, no tinc cap informe que sigui un anàlisi racional i científic de perquè la raó tampoc és tan important.

Fins la pròxima estimats lectors, prometo no escriure més coses transcendents i seguir fent broma del que diuen els polítics.