diumenge, 16 de març de 2008

The Obama I know
In recent weeks, his speaking talents, and the cultlike atmosphere that occasionally surrounds him, have led people to wonder whether there is substance behind the plea for "change" -- whether the soaring phrases might disguise emptiness and vagueness.

L'altre dia en una sobretaula vaig dir que Obama és el Zapatero americà. Malauradament no se'm va prendre seriosament. Afortunadament ho puc escriure a aquest bloc i algú pensarà que és una observació interessant. :)

Oboma té punts de contacte amb ZP en que els dos han saltat a la fama en poc temps. Als dos se'ls considera poc experimentats. Els dos són un fenomen que no se sap d'on surt. Els dos guanyen contra pronòstic (com a mínim fins ara contra Hillary). Els dos són un canvi radical al que era la política fins llavors. Els dos desperten ilusió ("yes, we can" vs "no nos falles"). Als dos se'ls acusa de vendre fum. Els dos presenten moltes expectatives però hi ha dubtes en si aconseguiran tirar endavant.

Ja veurem si Obama aconsegueix complir el que no ha complert Zapatero. O si ZP compleix el que no ha complert fins ara.

0 comments: