dijous, 12 de juny de 2008

Fràgil
No hi ha cap guerra nova al món ni cap esdeveniment que canvie de sobte la percepció que ja coneguem tots que el petroli s'anirà acabant.

És una pena que ja hagi passat l'any 2000 perquè sinó em podria fer famós (o d'or) fent discursets ecatòmbics relacionant la fi del petroli, la fi del món i el bug Y2K dels ordinadors.

Per cert, com ho sap que la "crisi" dels transportistes té res a veure amb que el petroli s'acabi? Eh? Eh?

Trobe, per exemple, que a l'hora de fer explicacions no podem oblidar que portem dècades fomentant models de creixement que fan que el control de les coses més bàsiques cada vegada estiga més lluny.

Recordo, per exemple, quan la meva mare m'explicava que per anar a Tortosa trigaven un dia i mig. I ja ho veieu, ara triguem tres hores però quan arribem no tindrem res per menjar.

i per això ningú no reacciona a la queixa de la senyora gran que ahir, davant meu, en la cua del super expressava el seu desconsol per no haver trobat els ous, fet que l'obligaria a tornar a casa amb les mans buides i a haver de baixar demà de nou del cinquè pis sense ascensor on viu.

Aquesta dona gran que viu en un cinquè sense ascensor té un problema i no és la vaga de transportistes.

És curiós com en l'anterior paràgraf teníem un problema amb el model de creixement que ens permet moure les coses més fàcilment que abans, i en aquest últim paràgraf citat tenim un problema de falta de creixement per moure's més fàcilment.

0 comments: