divendres, 26 de setembre de 2008

Els fets són un nen de tres anys oblidat en un autobús aparcat en un garatge durant quatre hores perquè no va baixar quan havia de baixar.

"Si el meu fill hagués intentat alliberar-se del cinturó podria haver mort", diu la mare del menor oblidat en un autocar | El Periódico de Catalunya | Barcelona

El meu resum és que la mare està com un llum. Però pitjor encara el periodisme que li fa el joc.

I què em dieu del president polític que dóna una resposta de manual de preocupació?

El president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Antoni Rabolleda, ha promès que adoptaran "els recursos que siguin necessaris per conèixer a fons què va motivar aquests fets", i que arribaran "fins al final, siguin quines siguin les últimes conseqüències, ja que, situacions com aquestes, no es poden tornar a produir mai més".

Antoni, si tan preocupant és, si torna a passar et posem a la presó, ok?

Per la seva part, Pablo, el nen que es va quedar oblidat a l'autocar, ha anat amb normalitat a la seva escola, però no en transport escolar sinó acompanyat per la seva mare, que ha assegurat que no pensa deixar mai més el seu fill a l'autocar. María Luisa ha assegurat que el nen dorm "intranquil" però que "està content de venir al col·le".

Intranquil? No m'estranya. Després del dia que deuria passar, no a l'autobús, sinó amb la mare que deuria està més exaltada que fa deu anys quan anava a un concert de Take That. I que s'esperi que el farà passar pel psicòleg!

La mare del menor ha apuntat que portarà el seu fill a un psicòleg infantil per evitar que de gran pugui desenvolupar alguna fòbia a la foscor o els llocs tancats. "El meu nen té un gran àngel de la guarda que li ha permès tornar a néixer", ha dit, visiblement afectada, i ha afegit que si Pablo hagués intentat "alliberar-se del cinturó, ell mateix avui no ho estaria explicant".

Això, això. Com en una bona película, si el prota no està a punt de morir, la cosa perd gràcia.

Però és que la peli "un nen s'està a punt de morir perquè estava assentat a un autobús durant quatre hores" no cola!

María Luisa ha apuntat que manté la seva intenció de canviar el nen de col·legi, tot i que de moment no hi ha places disponibles, al considerar que l'escola havia de trucar-li al veure que el nen no arribava a classe. "Sento una gran impotència per no haver pogut ajudar el meu fill, en aquelles hores, que em moro", afirma la mare del menor.

Doncs fota't. La impotència és un sentiment humà. La omnipotència és divina.

0 comments: