dijous, 23 d’octubre del 2008

El error Zapatero
el socio anterior, que era Esquerra, no tiene voluntad ni escaños para sostener al PSOE, y tenían que haberlo previsto; con tal ausencia, tenemos un Gobierno central débil, habitualmente marcado por la soledad parlamentaria; no hay un socio de referencia que garantice estabilidad; leyes trascendentes como la de presupuestos tienen que ser negociadas en pésimas condiciones, contra reloj, en el último minuto y con pago en efectivo de los votos. Y que me perdonen los que sueñan con ver a Duran Lleida de ministro o similar: por muchos arrumacos que le haga Zapatero, por mucho que le llame, por mucho que lo distinga con su aprecio, es muy difícil imaginar que un partido puede ser aliado del PSOE y adversario del PSC.

Ah... que bé que anaven les coses per España quan CiU aguantava el Gobierno. Bé, per España i malament per Catalunya.

Fernando Ónega, cap de premsa de La Moncloa quan ho portava Adolfo Suárez es pregunta -des de Madrid- com és que s'ha equivocat Zapatero (el de l'España Plural) i no ha pactat amb CiU. Ja té 61 anys, i s'adona que els Presupuestos Generales del Estado del 2009 són l'abordatge de la perifèria: gallecs amb BNG, bascos amb PNB, navarresos amb UPN. I els catalans? Els catalans estem esperant que s'aprovi un finançament que ZP ens havia pactat que s'aprovaria abans de vacances.

En les eleccions estatals: español l'últim. A veure qui segueix votant partits estatals quan els vots a partits nacionals (BNG, PNB, UPN) són més rentables.

Com a mínim en Fernando ja s'ha fet la pregunta, que el Dinosaure Duran segueix fent política del segle XX.

Y digo: si se puede hablar de un error de los socialistas en los últimos tiempos, ha sido no haber llegado a un acuerdo con CiU.

Curiosament aquest era el camí de Carretero: Aquest Estatut és una merda, per tant que se'l mengin CiU i PSC, i ERC a l'oposició a explicar que és una merda.

I CiU ja no pot pactar més amb Zapatero quan els ha aixecat la camisa tantes vegades.

Fernando s'adona que España necessita Catalunya. Sense, cau a trossets.