dijous, 18 de desembre de 2008

Pujol ve a Catalunya sin seriedad ni "fuerzas" para proclamar la independencia
"Ya hemos cometido un error. Podemos preguntarnos si, al plantear el Estatuto, habíamos calculado bien todos los activos que teníamos para estar en condiciones de defenderlo tanto como hacía falta para que pudiese salir adelante. Esto no ha acabado de salir bien, y eso que sólo hablábamos de una reforma del Estatuto", ha recordado.

Doncs a mi em sembla que reformar l'Estatut és el millor que es podia fer. Clar que tot hagués anat molt millor si Artur Mas no hagués pactat ell sol l'Estatut a La Moncloa. Aquest era un actiu que no teníem. Un altre actiu que no tenim és pintar res al Tribunal Constitucional. I un altre actiu és el PSC que pinta algo en el PSOE. I va ser Zapatero que apostava per reformar l'Estatut. Això també és un actiu que teníem. El teníem llavors, ara no. Un altre actiu que teníem era Pasqual Maragall, que fa triples salts mortals de tant en tant, la Barcelona Olímpica, l'Estatut, i la regió euromediterrània (ja veurem que se'n fa), el partit europeu. El Montilla no sé si s'hauria aventurat a reformar l'Estatut.

I l'actiu que tenim ara és que hem fet tot això.


El presidente fundador de CiU ha reprochado indirectamente a ERC que siga diciendo que trabaja por la independencia de Catalunya pese a que, por ejemplo, calló y dio su aval a la ley de la dependencia, pese a que invadía competencias catalanas.

Recordo un tall de veu que a vegades posen al Minoria Absoluta, on Pujol explica que per tal de pujar una muntanya s'ha d'anar fent esses, i que si mires qui la puja "ara va cap aquí, ara va cap allà". Entenc que les seves paraules poden ajudar a entendre què fa ERC.

I també recordo les paraules del Carod que deia en una entrevista amb la Mònica Terribas que com coi havien de respondre a les ambicions catalanes (això de la independència i tal) si resulta que la gent a l'hora de la veritat no els voten. Que mirin què fan PSC i CiU. I respecte això, a l'últim 59 Segons va sortir el Puigcercós on es feia responsable d'estirar CiU i PSC cap a posicions radicals, que dirien al PP.