Estatuto catalán y selección española
Los dirigentes nacionalistas están que trinan, y es comprensible. Con el afán de colmar sus ambiciones personales, por el deseo de mandar de verdad en un verdadero Estado, contemplan con deleite la separación de Cataluña y prefieren que sea una potencia mediana de Europa, al estilo de Dinamarca, antes que estar integrada en la quinta potencia del continente.
Quina gràcia aquest sevillano.
Només comentar el tema de Dinamarca: Dinamarca té 43000km² i 5M d'habitants (124 de densitat).
Catalunya té 32000km² i 7,5M habitants (235 de densitat). O sigui, un 50% més de població que Dinamarca.
En el meu parer s'assembla més a Suïssa que té 41000km² (molts deuen ser muntanyes) i també 7,5M d'habitants (176 de densitat).
El que no s'entén és que Catalunya amb aquests números formi part d'Espanya que té 89 de densitat (i això és comptant Catalunya!).
Ara us diré països amb densitats semblants a España: Sèrbia (quin exemple!), Romania, Grècia, Turquia, Ucraïna.
I ara països amb densitats semblants a Catalunya: Alemanya, Regne Unit, Itàlia.
Carai, com canvien les coses quan t'hi fixes!
Per no dir res d'això que Espanya és la cinquena potència. Suposo que segons ell la sisena és Grècia.
2 comments:
El millor de l'article és això, desprès de dir que l'Anasagasti barreja política i esport:
"Es verdad que la selección española ha utilizado el esquema de juego del Barça, que cinco catalanes han jugado todos los encuentros con la selección, que su aportación ha sido decisiva… pero ganar el Mundial es otra cosa. Para ser campeón, hay que marcar goles y, de los ocho tantos que envió a la red el equipo español, los catalanes sólo se han apuntado uno, el de Puyol. Así, podrían jugar bonito, pero no ganarían un Mundial."
És acollonant com utilitzen un argumentari per negar l'opinió d'algú, i .... tatatxan... treuen el mateix argumentari per donar-se valor a si mateixos.
No canviaran mai. Són autistes. I tota la seva parafernàlia té l'únic objectiu de mantenir l'autisme, ...en el que s'ha de reconèixer que hi viuen molt feliços.
Per cert: "és millor ser cap de rata, que cua de lleó".
Això és el que sempre m'han ensenyat a mi, des de petit.
Salut,
Publica un comentari a l'entrada