YouTube - Sí, Digui'm
- A veure, a Catalunya l'ensenyança és en Català.
- Ja, eh... no, no, si nosaltres parlem amb Català lo que passa, miri, per feina nosaltres ens movem molt i llavorens m'agradaria sapiguer [etc]

Aquesta és la frase que resumeix una actitud. Quina actitud? L'española.

Anem a pams: Segur que els del PP han escollit la veu que fa de mare-preocupada-per-l'educació-del-fill. Segur que ve de guió la frase "no, no, si nosaltres parlem en Català" perquè després quan en facin el vídeo no sembli que qui truca és el típic español que no li dóna la gana d'aprendre Català ni quan fa 20 anys que es passeja per territori nacional. El que no sé és si ve de guió que la dona digui "sapiguer", "lo", "llavorens" i "amb Català".

Estava dins del guió que una dona que parla malament el Català demani educació en Castellà pel seu fill? No m'estranya que els del PP siguin religiosos perquè això és per anar de pet a l'infern.

Però això és una anècdota, el gruix de la qüestió és: si la dona per motius de feina es mou molt, per què necessita el Castellà? I és més: Per què demana educació en Castellà si s'ha mogut cap a un lloc on es parla Català? Quan aquesta dona es mogui per qüestions de feina cap enfora de Catalunya demanarà educació en Català perquè per motius de feina es mou molt? Què pensaria aquesta dona si per qüestions de feina es mogués a Malaga on porten 9 anys demanant classes de Català?