dijous, 13 de març de 2008

Cómo nos pone la política española
Cuando Pasqual Maragall se enfrentó a Jordi Pujol, en 1999, votó el 59% del electorado catalán, y un año después, en las generales, lo hizo el 64%. No dirán que no tuvo emoción la contienda entre Maragall y Artur Mas en el 2003, y ni por ésas: votó el 62%, y al año, en las legislativas, lo hizo el 77%. Y por último, las autonómicas del 2006, en las que Mas llegó primero a la meta pero José Montilla se llevó el gato al agua: votó el 56% y se desataron todas las alarmas sobre la apatía y desafección política -¿qué nos pasa, doctor?- y resulta que lo que nos pone de verdad es… ¡la política española! El domingo votó el 71% del electorado catalán. Las comparaciones son odiosas.

És fàcil d'entendre. El Zapatero ha promès 200€ per llogar pisos, 400€ més d'IRPF, 2500€ per tenir fills. La màxima promesa econòmica de Montilla per guanyar la Generalitat va ser dentista pels menors de 6 a 14 anys si no és per ortodòncia i si no tenen diners. Les comparacions són odioses. Sense capacitat recaptatòria la Generalitat no es guanya el respecte.

3 d'Octubre 2006:
El PSC promet dentista gratis per als nens de 6 a 14 anys
José Montilla va prometre ahir que, si guanya les eleccions, la Generalitat oferirà atenció odontològica gratuïta --excepte les ortodòncies-- als nens de 6 a 14 anys, a les persones que percebin pensions reduïdes i a les que tinguin un nivell de renda baix.

0 comments: